La vida de nou

Fa temps que no escric, un parell de mesos em sembla, però no penseu que ha estat un temps desaprofitat, ha estat un temps de reorganització de la meva vida ja què hi ha hagut canvis estructurals importants. M'he canviat de casa. No ha estat un canvi de casa fìsic, que d'aquests ja en tinc pràctica i me'ls arreglo en quatre dies, ha estat un un canvi emocional. La casa de la soletat, la indiferència, el passar la vida ràpidament per a què el camí no se'm fes insuportablement llarg, ha rebut un terratremol de sensacions  i aquest sotrac ha fet que sorgís de nou la noieta riallera, amb ganes de viure a tope, amb il.lusions, amb ulls expressius i brillants...ha tornat la meva persona que feia temps que dormia entre pasatilles ansiolítiques i antidepresives.
La vida m'ha contestat i, mentres dormia el son dels morts emocionals, somniava amb allò que necessitava i desitjava. I les bruixes, les meves bruixes ancestrals, han decidit per mi i s'han posat mans a l'obra, i m'han enviat força per tornar a la lluita, m'han enviat un company de viatge, m'han enviat objectius a acomplir, m'han enviat alegria, desig, amor...m'han obert les portes a un nou camí que sembla llarg i ple, ple de tot el que em ve de gust viure...un camí ple d'il.lusions i nous reptes.
Companys, companyes...ha tornat la dona que realment  reconec....l'altra també sóc jo, però,.. jo no la reconec.