28 drets assertius

1. Algunes vegades, tens dret a ser el primer.

2. Tens dret a cometre errors.

3. Tens dret a tenir les teves pròpies opinions i creences.

4. Tens dret a canviar d'idea, opinió, o actuació.

5. Tens dret a expressar una crítica i a protestar per un tracte injust.

6. Tens dret a demanar un aclariment.

7. Tens dret a intentar canviar el que no et satisfà.

8. Tens dret a demanar ajuda o suport emocional.

9. Tens dret a sentir i expressar el dolor.

10. Tens dret a ignorar els consells dels altres.

11. Tens dret a rebre el reconeixement per un treball ben fet.

12. Tens dret a negar-te a una petició, a dir "no".

13. Tens dret a estar sol/a, encara quan els altres desitgin la teva companyia.

14. Tens dret a no justificar-te davant els altres.

15. Tens dret a no responsabilitzar-te dels problemes dels altres.

16. Tens dret a no anticipar-te als desitjos i necessitats dels altres i a no haver d'intuir-los.

17. Tens dret a no estar pendent de la bona voluntat dels altres, o de l'absència de males idees en les accions dels altres.

18. Tens dret a respondre, o a no fer-ho.

19. Tens dret a ser tractat amb dignitat.

20. Tens dret a tenir les teves pròpies necessitats i que siguin tan importants com les dels altres.

21. Tens dret a experimentar i expressar els teus propis sentiments, així com a ser el teu únic jutge.

22. Tens dret a detenir-te i pensar abans d'actuar.

23. Tens dret a demanar el que vols.

24. Tens dret a fer menys del que ets capaç de fer.

25. Tens dret a decidir què fer amb el teu cos, temps, i propietat.

26. Tens dret a rebutjar peticions sense sentir-te culpable o egoista.

27. Tens dret a parlar sobre el problema amb la persona involucrada i aclarir-lo, en casos que els drets de cadascun no estan del tot clars.

28. Tens dret a fer qualsevol cosa, mentre no vulneri els drets d'altra persona.

L'ànima vermella

Una gota de suor blanca,endurida per l'esforç, llisca lentament per la seva galta com una llàgrima de marbre.
Fa ja massa temps que no la veu, tant de temps que l'ha oblidada i des de l'encís d'aquella mirada, les imatges passades i perdudes en el record han retornat amb virulència al seu present.
Milers de tambors ressonen dins del seu cap gelat i la seva mirada buida cerca el fum dels fusells per darrere les muntanyes. No els veu, encara no han arribat, no creu que s'atansin gaire...
I on és ella?? Daurada i vermella, de dits sanguinosos, volejant al vent, sempre ben enlaire entre crits i laments.
Sembla que la troba corrent per dins d'ell...feia temps que no hi era i ara ja la sent.

No vull...

No vull sentir-me acossada, ni perseguida, ni vigilada. No vull sentir que algú està sempre buscant-me, volent saber de mi, espiant-me...em sento tan agobiada que començo a pensar seriosament en fer servir alguna de les meves receptes màgiques per a fer-li la vida impossible i no dubteu que sé com fer-ho.
Sóc una dona, no sóc una mercaderia i amb mi no es juga. Sóc persona i tinc uns drets i entre els meus drets està el d'escollir les meves amistats, les meves relacions, amb qui vull riure i amb qui no vull ni parlar...i hi ha gent a qui no la vull al meu món, no la vull ni en foto i només demano que facin el mateix amb mi, que m'obliden, que no m'emprenyin, que no se m'atansin ni en mails, quan una persona diu prou, és prou!! i aquí no n'hi cap ni una d'escletxa...no si val el : "tu no vols però jo si" perquè aquesta frase atempta a la llibertat de l'altre, del que et vol fora de la seva vida....s'ha de ser persona, home en el teu cas, i retirar-te. NO pots anar furtant coses de l'altre gent perquè tot el que agafes sense permís, encara que estigui en un lloc públic, és un furt. NO pots intentar atemptar contra la meva persona volent relacionar-te amb la meva gent perquè aquesta és LA MEVA gent i mai et deixaran entar en la seva vida sabent el joc que et portes buscant el domini de la meva llibertat.
Vaig nèixer lliure, ningú ha pogut mai retallar-me ni les puntetes de les ales, he estat sempre on he volgut estar i amb qui he volgut estar, sóc responsable de la meva vida i dels meus actes. Col.laboro amb aquells a qui estimo, dono consells i en rebo dels qui tenen el seu cor lligat al meu per algun motiu i aquestes persones, a les que gosso aconsellar són de la meva família, són els meus fills perquè dins de la maternitat està també la responsabilitat de guiar-los encara que siguin grans i com a mínim, esperar-los amb els braços oberts per acaronar-los quan la bategada ha estat forta. I dels meus pares accepto consells quan els demano perquè també necessito la llibertat d'equivocar-me i aprendre sola.
Vull seguir lliure i t'exigeixo que desapareguis de la meva vida per sempre.