Primavera

Ja no pensava en trobar-te
O, potser, et veia molt llunyà
Res em feia creure que existies i
De sobte vas arribar...
I la vida em va canviar.

Agressió judicial.

Trista, molt trista estava des què la van tancar a un psiquiàtric per ordre judicial. Ella no havia tingut la culpa de res, o potser si, però no era la seva intenció, va ser simplement un impuls que la va partir en dos i la seva ment, freda com el gel la major part de la seva vida, es va trencar per uns sols instants. Van ser 10 segons que van canviar la seva existència.

Havia arribat al jutjat. Un noi jove, molt jove, alt, corpulent, quasi obés havia abusat sexualment d'ella. No va arribar a violar-la però l'interés hi era...quan la va agafar, la va entrar a un bany i se li tirà al damunt, la seva boca humida la babejava, les mans suades li recorrien el cos en busca del botó dels texans.

En un primer moment, ella es va intentar defensar però va adonar-se'n de què era un malalt mental i, fent us de la seva fredor, li va parlar. "Ets un nen i t'estàs portant molt malament", El noi s'aturà un instant per dir-li que callés però ella va continuar mentre les mans del noi invaien els seus pits, "Saps que li diré a la teva mare?". El noi es tornà a frenar de cop i va contestar que no s'atreviria a dir-ho a sa mare. "Em veus cara de mentir?". El noi va mirar-la a la cara i es va espantar. Els ulls de la dona eren durs, molt durs i li deien clarament que no s'aturaria, que ho explicaria.

El noi - nen es va posar a plorar i va ser l'instant que ella va aprofitar per escapar.

Amb la roba rebregada i el seu cos fastigosament acaronat i llepat va anar a demanar ajuda.
El dia de judici no va sortir massa bé per a ella. El jutge va declarar innocent el noi per la seva malaltia mental i ella va sortir de la sala sentint-se menyspreada, insultada, rebutjada, discriminada i ferotge.
Al passadís va veure el noi. Anava amb la seva mare i els records de les mans damunt d'ella van encendre la seva violència, i va córrer, va còrrer molt ràpid cap a ell. Uns vigilants se n'adonaren del que anava a passar però no van ser a temps d'aturar-la i la noia va estrellar el seu cos contra l'esquena d'aquella mole que quasi no va perdre l'equilibri, i el puny de la noia va caure amb forç contra el clatell de l'agressor. El noi es va girar per a contestar-li amb un cop de puny mortal però un vigilant ja havia agafat a la dona interposant el seu cos entre el dels dos.
El dia del judici la declararen culpable, culpable d'agressió cap a un malalt mental i la seva pena va ser l'internament a un psiquiàtric per un període d'un mes per a què aprenés a controlar la seva violència...mai no havia estat violenta...la violència va ser la resposta d'una agressió sexual i d'una agressió judicial.
El noi estava a casa seva, esperant a tornar a trobar una dona a qui poder magrejar.

Maltractament infantil

"Els meus pares quan es barallen, no discuteixen les coses, com ens dius tu que hem de fer...els meus pares es peguen. El meu pare, una vegada, va agafar pel coll a la mare i ella va caure a terra, quan es va aixecar va agafar una cadira i li la va llençar, el pare va córrer cap a ella i va clavar-li un cop de puny, però la mare cridant va tirar-li un got.... jo estava al llit però em van despertar, vaig anar cap a la cuina i vaig plorar molt...la meva germana petita no es va despertar".

" Els meus pares es van separar fa uns anys. El meu pare té parella i la mare no. Em sembla bé que tingui parella el pare però el que no em sembla bé és que la seva parella parli malament de la mare, cada vegada que ho fa m'agafen ganes de plorar i si el pare no li diu res, em sento molt trista i m'enfado".

" Jo no suportaria que els meus pares es separessin però encara suportaria menys que després tinguessin una altra parella, i amb el que ja no podria seria l'acceptar un altre germanet o germaneta",

"Una nit que el meu pare no arribava, la mare va telefonar-lo i no va contestar. La mare patia molt. Quan el pare va arribar era molt tard i havia estat al bar amb uns amics...la mare va agafar una paella i li va pegar, va trencar-li el braç. El pare va trencar tot el que va trobar per casa".

" El pare, quan es baralla amb la mare, fa la maleta i marxa a casa dels avis....ja ho ha fet 3 vegades. Però un dia la que va dir que marxava va ser la mama...ella no pot anar a casa els meus avis perquè viuen lluny, va dir que aniria al cotxe...vaig anar corrent al meu pare i li vaig demanar que marxés ell...".

"Els meus pares no es barallen mai, no els he vist mai escridassar-se ni pegar-se...em sembla que no ho aguantaria...."

" Si pugués demanar un desig seria que els meus pares tornessin a estar junts".

"La meva àvia paterna sempre parla molt malament de la meva mare. Els meus pares són amics i l'àvia no ho entén...La mare quan es va separar del pare es va posar molt malalta, va tenir una depressió i va estar ingressada. Quan va tornar a casa un home la telefonava cada dia durant molts mesos. Un dia em va presentar a aquell home i em va dir que vindria a viure amb nosaltres. Si aquest home algun dia em parla malament del meu pare, com ho fa la meva àvia quan parla de la meva mare, li obriré la porta de casa i  li diré que marxi al carrer".

Dit per nens de 10 anys. Viscut i patit per ells....

Mirada buida

Des de la meva mirada fosca, vas entrar dins del meu ull i des d'ell et passejares impúdicament per tots els meus pensaments.
La teva encesa pell lliscava pels meus sentits i des de la gola, serpentejant, t'atansares al meu cor i te'l feres teu.
Els colors del meu ventall, fins ara negres i blancs, tornaren a ser l'arc del desig d'un pont que vas travessar, i... què fem d'aquells dies que l'estiu ens va regalar? què fem de les nits de glòria que passàrem abraçats? què fem de les nits fredes que ens sentírem allunyats?
I des la mirada fosca et vas tornar a escapar, i fugires de la vida i em vas deixar de costat.

La por

Una dia em van explicar un conte que deia així:
Una vegada hi havia un rei que tenia fama de ser molt cruel. Si agafava algun enemic o jutjava algú que havia fet una malifeta i el trobava culpable, el feia passar a una sala gran plena de columnes de marbre amb el seu tro en mig i els feia decidir el seu futur. A la dreta d'ell hi havia 50 guerrers violents que portaven arcs i fletxes, espases, punyals i dagues. A l'esquerra hi havia una porta de fusta fosca tota esquitxada de sang, la seva portalada estava recoberta d'ossos i a terra, davant seu, hi havia cranis humans.
Els jutjats i els enemics fets presoners eren portats davant del rei i ell els preguntava si volien morir per les fletxes dels seus arquers, liquidats per les seves armes, o bé preferien sortir per la porta fosca.
Tots els homes davant la por que els feia la manera esgarrifosa de morir que trobarien darrere la porta, decidien fer-ho  per les armes dels guerrers.
Passats els anys, quan el rei estava ja a les acaballes de la seva vida, un jove guerrer va aportar grans triomfs al regne i el presentaren davant del rei. El monarca li va dir que com havia fet tant de bé pel seu poble anexionant noves terres, el deixava que demanés allò que més il.lusió li fes. El jove guerrer li va contestar que no necessitava res, que econòmicament estava ben servit ja què provenia de família rica, que tenia promesa i que només tenia una curiositat que li agradaria resoldre.
El rei, intrigat, li digué que preguntés i el jove va contestar que volia saber quines horroroses  tortures esdevenien al travessar la porta.
El monarca el va fer alçar i el va acostar a la porta i li digué que l'obrís.
El guerrer, amb molta por i a poc a poc va anar obrint la porta i es va quedar de pedra quan va veure que s'obria a un jardí preciós, ple de flors i arbres i que tenia un camí suau cap a la llibertat.
"Com és que en tants anys ningú ha travessat la porta?"- va preguntar, i el rei va contestar: " Els homes preferien no arriscar-se i morir a tenir el coratge de lluitar pel seu futur".

Calidoscopi

Algun dia, quan obrim la finestra, entrarà una brisa nova i els records passats s'allunyaran arrossegats per un remolí de nous perfums i la vida serà un deliri de passions en un calidoscopi metàl.lic i brillant que t'enlluernarà contumaç i embullirà els teus sentits.
Algun dia, quan obrim la finestra, la remor del carrer emmudirà els batecs dels pensaments que reiteratius enfellonien el teu cor i unes onades cadencioses bressolaran els teus sospirs.
Algun dia, quan obrim la finestra, les estrelles embogides captivaran els teus ulls i embruixeran el somriure de totes les teves nits.
Algun dia tornarem a creuar-nos en aquest camí infinit i s'aturarà un instant el que avui és el destí.

El cargol

No imitis als altres, si encara no tens les condicions per fer-ho.

Hi havia  un garrofer a la vora d'un camí, i un cargol va veure-hi una serp adormida a la seva ombra.

Envejant aquell cos tan allargat i, pensant que podria igualar-lo, el cargol es va tombar a terra al costat de la serp i va estirar-se tant com va poder. Tant gran va ser l'esforç que va fer, que finalment, per vanitós, es va partir en dos.

Faula de l'àliga

Hi havia una àliga asseguda al capdamunt d'un penyal esperant veure passar alguna llebre.
Però abans la veié un caçador i, llençant-li una fletxa, li va travessar el cos.

Llavors va veure l'àliga que la fletxa estava feta amb plomes de la seva pròpia espècie, i exclamà:

- Què trist acabar els meus dies a causa de les meves plomes!

Més profund és el nostre dolor quan ens vencen amb les nostres pròpies armes.