dilluns, 20 de setembre del 2010

Gipsy Queen

- El próximo año me van a pedir.
- ¿Què et demanaran?
- No "señu" que no te enterás... ¡Qué me van a pedir en casamiento!
- Què  dius boja !!! Només tens 13 anys !! Has d'acabar la primària i la ESO...
- Que los gitanos tenemos nuestras leyes,... y a los 16 espero tener un hijo.
- No és millor que acabis d'estudiar i facis el mòdul de FP que vas dir que volies fer?... No és millor que estudiis perruqueria i després ja et planteges casar-te?
- En mi familia todas han hecho como yo...espero que me pida el "Xonatán"... ¡es más guapo! Y mi padre ya ha "hablao" con él... por cierto, ayer no pude hacer los deberes porque estuve haciéndome los pies...
- Com dius?
- Pintándome las uñas de los "pieses", ¿Quieres verlos?
- És igual...anem per feina?
- Jo "señu"...es que sólo piensas en la faena... ¿Te canto una canción de flamenquito que aprendí este verano?
- No ! No toca ara !
- ¡Vale....! "juer",  qué mala leche!

dissabte, 18 de setembre del 2010

Mentides.

Feia dies que no em parlava. Tenia por. Sabia que alguna cosa passava. Treballava dissabtes i diumenges però si el trucava al despatx ningú no agafava el telèfon. Després d'un parell de caps de setmana en els quals jo arribava més tard  ja què m'habia buscat un acompanyant per anar a prendre alguna cosa, vaig entrar a casa i uns morros tocaven a terre. Li vaig preguntar si li passava alguna cosa amb un somriure brillant a la cara. Va contestar que no li passava res. "És ben fàcil de solucionar, deixade treballar els caps de setmana i  jo deixo l'acompanyant". Em va dir que això estava fet, que ell no treballaria més els caps de setmana. Com sempre una altra mentida.  Duia mesos treballant els caps de setmana. Des d'aquell moment va començar a treballar als vespres. Jo vaig deixar l'acompanyant com li havia promés però el seu telefon seguia sense funcionar estranyament des de les 7  fins que arribava a casa. La seva "feina" seguia a les nostres vides. Ara, anys després d'haver-lo enviat a pastar fang, ara que ja no queda res entre nosaltres, ell viu amb la seva "feina" i jo visc amb el meu amor.