Bruixa pastanaga

Avui sóc més bruixa que mai !! Un tint en mal estat en té la culpa, perquè les bruixes actuals ens tenyim els cabells quan ja tenim una certa edat i comencen a clarejar les idees, no tenim ganes de ser bruixes grises ni platejades...però els element s'han posat en contra meva i el meu cabell de color fosc s'ha convertit en un preciós cabell color pastanaga que, fins i tot els gossos defugien.

A casa i mirant-me al mirall, m'ha agafat un atac de riure típic d'una bruixa una mica esbojarrada; avui serviria per espantall! He demanat ajuda divina i demà pel matí, abans de ser les rialles de tota l'escola, ja hauré solucionat el problema. Sempre ens hem de refiar de les bruixes més grans que a casa seva tenen des d'una fulla de llorer fins una ampolla de tint fosc!

El dia d'avui m'ha portat coses que m'han sorprés gratament.

Els nens em sorprenen diariament i, de tant en tant, fins i tot, m'emocionen. Un dels "meus nens" després d'una hora de tutoria durilla on em dedico a mediar entre ells, utilitzar metàfores per despertar-los sentiments, parlar molt i dirigir-los en certs temes en els que encara no es poden moure amb facilitat (hi ha gent que no ho aconsegueix mai), com deia, un nen ha aixecat la mà i ha dit que volia agrair a la Tere (la bruixa que escriu ara) per les hores que passa ensenyant-los a pensar, a reflexionar i extreure'n finalment un aprenentatge.

M'ha emocionat molt més que si m'hagués dit que els ensenyava català o anglès molt bé, perquè en aquestes hores aprenem a viure, aprenem a gestionar emocions, aprenem a respectar les idees d'altri, aprenem a ser persones. I dic aprenem perquè jo els puc aportar la meva experiència i el que he anat estudiant al llarg de la meva vida, però ells cada dia m'aporten milers de petits detalls que fan que cada dia aprengui quelcom nou: un punt de vista verge, una mirada deleitosa, un somriure sincer, una guenyota divertida...

Montseny

Quan una bruixa va al Montseny, com he anat jo avui, respira aire màgic.

Una bona passejada amb tots els meus alumnes, descobrint alzines, roures, avellaners i castanyers, tot amb el color de la tardor de fons. Un dia clar, net i sense boiores després d'un cap de setmana ventós. Un dia de color vermell, taronja i marró.

La caminada ha estat llarga i profitosa, els nens s'ho han passat d'allò més bé i corrien amunt i avall trobant castanyes que em portaven com si fos un regal indescriptible de la natura.

Hem entrat a cabanes d'antics pastors i carboners i hem imaginat a aquells homes allà asseguts, extenuats per la seva feina i aixuplogats en els moments de tempesta. Aquells homes que encara creien en les coses màgiques de la terra: fades, follets, bruixes i éssers que apereixien de sota les pedres i buscaven ànimes d'humans per emportar-se-les a llocs desapareguts en la memòria de la nostra consciència col.lectiva.

I és la consciència col.lectiva la que dóna aquest toc magnètic i misteriós al Montseny.

I jo m'he retrobat amb casa meva, amb l'espai, amb les olors de terra mullada, amb el so de petits rierols que lliscaven per la muntanya i donaven reflexes plata entre les fulles caigudes per la perenne estació.

Hem assaborit la dolçor de les castanyes i de les cireres d'arboç, i igual que la natura ens abraçava, l'hem abraçada nosaltres a ella...

Absència

Què més dóna de quin color sigui la mar, si verda, blava, rogenca o plata...totes les nits sense lluna, la mar és negra com el meu cor quan et sospira l'absència.

Si no hi és, no passa res

I si no el veig, no passa res. Si els matins blancs i gelats, quan em desperto, no és al meu costat no passa res, tanco els ulls i me l'imagino, bell i nu, amb els cabells embolicats, els ulls esmorteits pels somnis, els llavis entreoberts, la seva pell esvarosa i ... I si no hi és, no passa res, l'oloro, amb el seu aroma càlid i gruixut després de tota una nit de suaus alès a cau d'orella.Perquè si no hi és, no passa res, l'escolto gemegar entre imatges d'ombres d'extremitats recargolades i reconeixo una suau melodia que harmònicament m'acarona. I si no hi és, no passa res...el seu sabor salat i amargant el guardo a la boca, rellisco la llengua pels llavis bullents i què dolç em resuta! i...si no hi és, no passa res. Sento les mans corrent pel seu cos, tacte, plaer,desig i tortura a la mateixa mesura. Les mans tremoloses seguint un cert rastre de plors,de dolors,de gels i febleses.I si no hi és...no passa res...què ha de passar?? la vida s'atura.