Una gota de suor blanca,endurida per l'esforç, llisca lentament per la seva galta com una llàgrima de marbre.
Fa ja massa temps que no la veu, tant de temps que l'ha oblidada i des de l'encís d'aquella mirada, les imatges passades i perdudes en el record han retornat amb virulència al seu present.
Milers de tambors ressonen dins del seu cap gelat i la seva mirada buida cerca el fum dels fusells per darrere les muntanyes. No els veu, encara no han arribat, no creu que s'atansin gaire...
I on és ella?? Daurada i vermella, de dits sanguinosos, volejant al vent, sempre ben enlaire entre crits i laments.
Sembla que la troba corrent per dins d'ell...feia temps que no hi era i ara ja la sent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada