Feia dies que no em parlava. Tenia por. Sabia que alguna cosa passava. Treballava dissabtes i diumenges però si el trucava al despatx ningú no agafava el telèfon. Després d'un parell de caps de setmana en els quals jo arribava més tard ja què m'habia buscat un acompanyant per anar a prendre alguna cosa, vaig entrar a casa i uns morros tocaven a terre. Li vaig preguntar si li passava alguna cosa amb un somriure brillant a la cara. Va contestar que no li passava res. "És ben fàcil de solucionar, deixade treballar els caps de setmana i jo deixo l'acompanyant". Em va dir que això estava fet, que ell no treballaria més els caps de setmana. Com sempre una altra mentida. Duia mesos treballant els caps de setmana. Des d'aquell moment va començar a treballar als vespres. Jo vaig deixar l'acompanyant com li havia promés però el seu telefon seguia sense funcionar estranyament des de les 7 fins que arribava a casa. La seva "feina" seguia a les nostres vides. Ara, anys després d'haver-lo enviat a pastar fang, ara que ja no queda res entre nosaltres, ell viu amb la seva "feina" i jo visc amb el meu amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada