Una dona gran, asseguda a una terrassa d'un bar, es mira a una noia jove que llegeix un diari.
Estem a Paris, mes de maig de l'any 68.
Revolució.
La
revolució s'olora pels carrers. Els joves han fet un crit i han sortit a
desmantellar el sistema. Les flors s'han aliat al crit de "Pau i amor".
Les dones demanen llibertat, ningú ens mana, ningú ens oprimeix, ningú
és el nostre "amo i senyor". Nosaltres decidim. Les dones ho volen
expressar: fora lligams, revolució sexual també. No hi ha lligams, cauen
els sostenidors i pugen les faldilles, les meves cames són lliures i
les destapo i les podeu mirar però jo sóc lliure d'obrir-les o no. La
píndola antibaby em dona també llibertat. Trio si vull tenir un fill o
no, però les normes les posem nosaltres, les dones.
Les àvies ens miren malament: fresques !! quines desvergonyides!! On arribarem!!!
Estem a Barcelona, maig del 2011.
Revolució.
La revolució s'olora pels carrers. Els joves han fet un crit i han sortit a desmantellar el sistema....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada