FRACÀS ESCOLAR- FRACÀS ECONÒMIC LIBERAL

El fenomen de la inadaptació social en els nens que no pateixen un retard mental, es deu, en gran mesura, a desordres durant el procés de socialització. Això, normalment és alimentat per una manca de condicions socials favorables en el seu entorn immediat, allà on els nens elaboren la seva capacitat cognitiva i adapten les destreses socio-conductuals.
L’escola, que normalment representa i transmet el model cultural de les capes socials més acomodades, entra en conflicte amb les pautes i models de comportament dels sectors més desafavorits de la població.

 El CAEP en el que treballo hi trobem sovint exemples de com ens costa  arribar d’una manera flexible a aquest sector social. Els nens i les famílies veuen sovint com una imposició qualsevol tipus de regles o normes que l’escola marca i això no ajuda ni a la connexió afectiva ni a la cognitiva de la totalitat dels membres del sistema educatiu. La resposta a aquest procés de condicionament aversiu sol ser: la inhibició, l’evitació, el rebuig i la confrontació.

És per això que cal anar a buscar les maneres òptimes per treballar les relacions socials i modificar la conducta dels nens amb problemes des d’un punt de vista global, on tothom que  hi estigui interessat, es senti protagonista del canvi.  I cal que l’escola faci una reflexió i una anàlisi de qualsevol problemàtica que es presenti com a lesiva tant a nivell psicosociològic com a nivell orgànic dels alumnes i que són expressats mitjançant comportaments personals i socials disruptius .

Podem fer dos tipus d’anàlisi, una anàlisi d’allò que determinarà el trastorn del comportament, sobretot en processos d’inadaptació; i una anàlisi preventiva i rehabilitadora d’aquestes conductes. És a dir, podem estudiar el perquè d’aquestes conductes i el com modificar-les.

El rol de l’ escola en la relació sistema educatiu, sistema productiu. 

Tot el sistema escolar se situa en unes coordenades espai-temps que el defineixen. I canvia quan les condicions socials, econòmiques i politiques ho fan.
En els darrers anys, la nostra societat ha canviat, com així ho ha fet la nostra realitat política i, sobretot, econòmica. El canvi de valors, la readaptació de la nostra economia, la crisi econòmica i els seus efectes en l’atur, l’increment de la delinqüència i la democratització de les institucions, són alguns dels aspectes més significatius actuals.

 El pensament econòmic liberal va fer que l’ensenyament fos una oferta per a la demanda que hi havia en el mercat de treball, un augment en el nivell educatiu comportaria un augment en el desenvolupament econòmic, aquest model ha fallat, no pot haver-hi una relació de subordinació entre l’escola i el mercat laboral ja què això provoca que a les èpoques de crisi econòmica com l’actual, el nen i el jove al saber-se sense sortida laboral, no veuen la necessitat d’una preparació educativa.  L’escola ha de ser l’agència de socialització i el mestre/a l’agent socialitzador.
Fracàs i inadaptació escolar.  

La inadaptació i el fracàs escolar crec que és el rebuig de les institucions a les classes menys afavorides i un clar indicador de la incapacitat del sistema educatiu per a satisfer les expectatives d’aquest sector de població. Això provoca en els alumnes comportaments d’evitació i escap, de confrontació, de violència i agressivitat, cosa molt visible en els entorns com en els que jo ensenyo, ètnia gitana i immigrants de països pobres.