Hem de començar a pensar que ens hem de posar en moviment, hem de fer moviments clars i contundents. Cal que ens unim tots els independentistes. No podem permetre demanar un crèdit o rescat quan se’ns deuen milions d’euros. Demanem al lladre que ens deixí 5 euros, com deia un amic, per a poder-nos comprar un entrepà. Noies i nois, que tenim els diners nostres segrestats per un govern a Madrid que no ens ajudarà ni un pèl, no ens ho creiem.
On som els fills de la revolta? On som els que crèiem que salvaríem el món i no podem ni salvar casa nostra? Cal que prenem els carrers, de forma pacífica, de forma legal, de forma esplèndida i contundent, sigui com sigui, des de la marxa per la independència de l’ANC o des de qualsevol plataforma que vulgui exigir la dignitat del poble català i dels seus treballadors.
Si els sindicats fan mobilitzacions, acostumem-nos a anar-hi, encara que no creiem en aquests sindicats exportats, però hem de creure en la gent que dia a dia lluita pels nostres drets socials. Sortim pels metges, pels mestres, pels bombers, pels mossos, per les secretàries i els camillers, sortim pels conductors i per la gent gran que ha pagat tota la vida i que ara ens ajuden amb la seva paga als fills i als nets.
Sortim i demanem que se’ns respecti com a individus atomitzats i com a societat.
Exigim que no rescatin més bancs i rescatin la gent que està morint de fam i que està omplint les consultes dels psiquiatres.
No volem un país on hi hagi més suïcidis que morts en accidents,,,, ja n’hi ha prou!! Volem el poble lliure, feliç´i amb ganes de tirar endavant, no pas de tirar la tovallola. Potser necessitem fer un cop de puny a la taula i dir que ja n’hi ha prou !!!
Tere B. Bonnín
Secretariat de l’ANC
Coordinadora DxI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada