LA LLUITA DE LES DONES

Ja està bé en pensar que les dones som tontes, menors d'edat, curtes de gambals, assassines compulsives. Ja n'hi ha prou de què una dreta ultracatòlica pensi que té dret damunt el cos de les dones.
No senyors, no. Ara ja no. Ara triem nosaltres i triar és justament escollir, no vol dir que totes fem ni desitgem el mateix, només farem i escollirem el que creiem que sigui millor per nosaltres i els nostres.

Jo avui en dia, avortaria com a retorn de les noves lleis que ens volen aplicar. Mai he avortat i hagués estat dificilíssim decidir-me per  aquesta acció, no hagués estat una passejada i com qui va a prendre una birra, anar a desfer-me del que en un futur seria el meu fill. Dur, no, duríssim i conec a moltes dones que han avortat i cap ho ha fet amb alegria. Però nois, creieu que és fàcil tirar endavant en l'actualitat amb fills?? veieu que depenent de quan pot ser horrorós pels fills i els pares.
Sóc dona, llibertària, indígena, pirinenca i bruixa i de ser això dóno les gràcies i de tenir la possibilitat de triar  la possibilitat del meu cos i de la meva ànima, agraeixò a aquelles sufragistes u treballadores anteriot, del segle 18 i 19 que ens van obrir portes cap a la igualtat i que encara hi ha 4 cafrés que volen matar-nos i no tenen més "cullons" que fer-ho d'amagat, sense massa rebombori....però algú pensa que darrere en Gallardón no hi ha la veu del Duran .
Si us plau, nosaltres tenim els nens i vosaltres els envieu a la guerra, a les creuades, a la baralla, a la comfrontació...i som nosaltres les dolentes?? I els bebés no trien a la setmana, però amb 20 anys tampoc trien, van a la mort amb la por que no tenen a la setmana. I els envia la mare??? no, els envia el govern i el pare.
Que no, que jo trio i trio fer amb el meu cos el que cregui que és millor per a ell. JO DECIDEIXO !!!

LA LLUITA NO VIOLENTA

Heu sentit a parlar del Gene Sharp, en Bob Helvey i la lluita no violenta?

Això és el que hem de fer. Que la lluita no violenta no vol dir que no sigui lluita armada però no d’armes de foc, sinó armes psicològiques, socials, econòmiques, religioses i polítiques. Aquestes armes són l’alternativa a les armes que maten gent a l’instant perquè penseu que les armes que us he comentat abans, també maten però d’una manera molt més subtil.
Per aconseguir qualsevol tipus de llibertat hem de tenir clar que hem d’anar tots a l’una però no a la babalà, hem de tenir una planificació i una bona estrategia. Hem de saber quan començarem la revolució i quant ha de durar aquesta lluita (no podem posar al poble a lluitar indefinidament).

La improvisació no porta a l’èxit sinó al revés, al fracàs més absolut.

Per a què una revolució triomfi primer cal trobar un líder i un símbol que ens reconegui i ens uneixi. Ens hem d’unir i no tenir por de parlar i dir les coses tal i com les pensem, no ens tancaran per parlar en grup i així podrem fer les coses que com a individus sols no podríem fer.
Quins són els pilars que suporten la societat?

.- Forces d’ordre
.- Polítics
.- Religió
.- Treballador

Quan un pilar com el dels treballadors trontolla, hem d’intentar fer nostres a les forces públiques de l’ordre i a l’església que també pertanyen al grup de treballadors. Ara ja hi ha perill de què l’estat caigui i, o bé els polítics es posen al costat del poble, o bé en la seva contra. La caiguda dels pilars representa una nova oportunitat per a guanyar la llibertat. No lluitar entre nosaltres ens portarà a vèncer.

Cal resistir la violència de l’adversari, en el nostre cas Espanya, encara que ens costi suar sang perquè quan ells treguin les armes de foc, nosaltres treurem les armes del poble.

Les manifestacions on davant hi vagin nens , dones i gent gran que recordin a l’adversari que el mal el fan a gent que va en só de pau i que no puguin carregar contra ells. En el moment que carreguin, hauran perdut davant del món i ells ho saben.