LA LLUITA DE LES DONES

Ja està bé en pensar que les dones som tontes, menors d'edat, curtes de gambals, assassines compulsives. Ja n'hi ha prou de què una dreta ultracatòlica pensi que té dret damunt el cos de les dones.
No senyors, no. Ara ja no. Ara triem nosaltres i triar és justament escollir, no vol dir que totes fem ni desitgem el mateix, només farem i escollirem el que creiem que sigui millor per nosaltres i els nostres.

Jo avui en dia, avortaria com a retorn de les noves lleis que ens volen aplicar. Mai he avortat i hagués estat dificilíssim decidir-me per  aquesta acció, no hagués estat una passejada i com qui va a prendre una birra, anar a desfer-me del que en un futur seria el meu fill. Dur, no, duríssim i conec a moltes dones que han avortat i cap ho ha fet amb alegria. Però nois, creieu que és fàcil tirar endavant en l'actualitat amb fills?? veieu que depenent de quan pot ser horrorós pels fills i els pares.
Sóc dona, llibertària, indígena, pirinenca i bruixa i de ser això dóno les gràcies i de tenir la possibilitat de triar  la possibilitat del meu cos i de la meva ànima, agraeixò a aquelles sufragistes u treballadores anteriot, del segle 18 i 19 que ens van obrir portes cap a la igualtat i que encara hi ha 4 cafrés que volen matar-nos i no tenen més "cullons" que fer-ho d'amagat, sense massa rebombori....però algú pensa que darrere en Gallardón no hi ha la veu del Duran .
Si us plau, nosaltres tenim els nens i vosaltres els envieu a la guerra, a les creuades, a la baralla, a la comfrontació...i som nosaltres les dolentes?? I els bebés no trien a la setmana, però amb 20 anys tampoc trien, van a la mort amb la por que no tenen a la setmana. I els envia la mare??? no, els envia el govern i el pare.
Que no, que jo trio i trio fer amb el meu cos el que cregui que és millor per a ell. JO DECIDEIXO !!!

LA LLUITA NO VIOLENTA

Heu sentit a parlar del Gene Sharp, en Bob Helvey i la lluita no violenta?

Això és el que hem de fer. Que la lluita no violenta no vol dir que no sigui lluita armada però no d’armes de foc, sinó armes psicològiques, socials, econòmiques, religioses i polítiques. Aquestes armes són l’alternativa a les armes que maten gent a l’instant perquè penseu que les armes que us he comentat abans, també maten però d’una manera molt més subtil.
Per aconseguir qualsevol tipus de llibertat hem de tenir clar que hem d’anar tots a l’una però no a la babalà, hem de tenir una planificació i una bona estrategia. Hem de saber quan començarem la revolució i quant ha de durar aquesta lluita (no podem posar al poble a lluitar indefinidament).

La improvisació no porta a l’èxit sinó al revés, al fracàs més absolut.

Per a què una revolució triomfi primer cal trobar un líder i un símbol que ens reconegui i ens uneixi. Ens hem d’unir i no tenir por de parlar i dir les coses tal i com les pensem, no ens tancaran per parlar en grup i així podrem fer les coses que com a individus sols no podríem fer.
Quins són els pilars que suporten la societat?

.- Forces d’ordre
.- Polítics
.- Religió
.- Treballador

Quan un pilar com el dels treballadors trontolla, hem d’intentar fer nostres a les forces públiques de l’ordre i a l’església que també pertanyen al grup de treballadors. Ara ja hi ha perill de què l’estat caigui i, o bé els polítics es posen al costat del poble, o bé en la seva contra. La caiguda dels pilars representa una nova oportunitat per a guanyar la llibertat. No lluitar entre nosaltres ens portarà a vèncer.

Cal resistir la violència de l’adversari, en el nostre cas Espanya, encara que ens costi suar sang perquè quan ells treguin les armes de foc, nosaltres treurem les armes del poble.

Les manifestacions on davant hi vagin nens , dones i gent gran que recordin a l’adversari que el mal el fan a gent que va en só de pau i que no puguin carregar contra ells. En el moment que carreguin, hauran perdut davant del món i ells ho saben.

Prou, si us plau

Hem de començar a pensar que ens hem de posar en moviment, hem de fer moviments clars i contundents. Cal que ens unim tots els independentistes. No podem permetre demanar un crèdit o rescat quan se’ns deuen milions d’euros. Demanem al lladre que ens deixí 5 euros, com deia un amic, per a poder-nos comprar un entrepà. Noies i nois, que tenim els diners nostres segrestats per un govern a Madrid que no ens ajudarà ni un pèl, no ens ho creiem.

On som els fills de la revolta? On som els que crèiem que salvaríem el món i no podem ni salvar casa nostra? Cal que prenem els carrers, de forma pacífica, de forma legal, de forma esplèndida i contundent, sigui com sigui, des de la marxa per la independència de l’ANC o des de qualsevol plataforma que vulgui exigir la dignitat del poble català i dels seus treballadors.

Si els sindicats fan mobilitzacions, acostumem-nos a anar-hi, encara que no creiem en aquests sindicats exportats, però hem de creure en la gent que dia a dia lluita pels nostres drets socials. Sortim pels metges, pels mestres, pels bombers, pels mossos, per les secretàries i els camillers, sortim pels conductors i per la gent gran que ha pagat tota la vida i que ara ens ajuden amb la seva paga als fills i als nets.

Sortim i demanem que se’ns respecti com a individus atomitzats i com a societat.

Exigim que no rescatin més bancs i rescatin la gent que està morint de fam i que està omplint les consultes dels psiquiatres.

No volem un país on hi hagi més suïcidis que morts en accidents,,,, ja n’hi ha prou!! Volem el poble lliure, feliç´i amb ganes de tirar endavant, no pas de tirar la tovallola. Potser necessitem fer un cop de puny a la taula i dir que ja n’hi ha prou !!!

Tere B. Bonnín

Secretariat de l’ANC

Coordinadora DxI

Des de l’ANC

L’Assemblea Nacional de Catalunya ha decidit donar suport als moviments de desobediència civil i d’insubmissió fiscal que han aparegut darrerament del cor de la població catalana, així com recolzarà tots els moviments populars independentistes que esdevinguin en el futur.

Així doncs, recolzarem també la manifestació del proper dia 5 de Maig a les 6 de la tarda a la Plaça Sant Jaume i on tots junts demanarem la independència de la Terra.

Des d’aquí us recordem que ja podeu pagar la renda a l’Agència Tributària Catalana i que al web de Diem Prou hi trobareu com fer-ho, també tenim penjats al web els documents necessaris per a presentar a l’administració si el que voleu és que el vostre IRPF el recaptin per  Catalunya tant si treballes a compte d’atri privat com si ets funcionari públic.

Des de Desobediència civil demanen que aneu donant suport a totes les accions que vagin preparant gent animada com els de #novullpagar.

Per altra banda, l’ANC es posiciona contraria a la monarquia espanyola i també a la república espanyola ja que el que vol és ser membres d’un país independent, això dóna resposta a la gent que ha demanat que des de l’Assemblea ens posicionéssim després de tot el debat obert amb el succeït amb el rei espanyol.

Els que treballem des de l’actual Secretariat de l’ANC vetllarem per a què aquest sigui un moviment del poble, apolític i totalment transversal on hi tingui cabuda tot pensament i sentiment sempre i quant, per suposat, sigui independentista.

Volem assolir la independència de Catalunya tant ràpid com sigui possible i estarem alerta a tot el que vagi succeint i tirarem endavant el full de ruta aprovat el passat Març i que vol acabar amb la transició nacional i assolir l’Estat propi com a molt tardar l’any 2014.

FRACÀS ESCOLAR- FRACÀS ECONÒMIC LIBERAL

El fenomen de la inadaptació social en els nens que no pateixen un retard mental, es deu, en gran mesura, a desordres durant el procés de socialització. Això, normalment és alimentat per una manca de condicions socials favorables en el seu entorn immediat, allà on els nens elaboren la seva capacitat cognitiva i adapten les destreses socio-conductuals.
L’escola, que normalment representa i transmet el model cultural de les capes socials més acomodades, entra en conflicte amb les pautes i models de comportament dels sectors més desafavorits de la població.

 El CAEP en el que treballo hi trobem sovint exemples de com ens costa  arribar d’una manera flexible a aquest sector social. Els nens i les famílies veuen sovint com una imposició qualsevol tipus de regles o normes que l’escola marca i això no ajuda ni a la connexió afectiva ni a la cognitiva de la totalitat dels membres del sistema educatiu. La resposta a aquest procés de condicionament aversiu sol ser: la inhibició, l’evitació, el rebuig i la confrontació.

És per això que cal anar a buscar les maneres òptimes per treballar les relacions socials i modificar la conducta dels nens amb problemes des d’un punt de vista global, on tothom que  hi estigui interessat, es senti protagonista del canvi.  I cal que l’escola faci una reflexió i una anàlisi de qualsevol problemàtica que es presenti com a lesiva tant a nivell psicosociològic com a nivell orgànic dels alumnes i que són expressats mitjançant comportaments personals i socials disruptius .

Podem fer dos tipus d’anàlisi, una anàlisi d’allò que determinarà el trastorn del comportament, sobretot en processos d’inadaptació; i una anàlisi preventiva i rehabilitadora d’aquestes conductes. És a dir, podem estudiar el perquè d’aquestes conductes i el com modificar-les.

El rol de l’ escola en la relació sistema educatiu, sistema productiu. 

Tot el sistema escolar se situa en unes coordenades espai-temps que el defineixen. I canvia quan les condicions socials, econòmiques i politiques ho fan.
En els darrers anys, la nostra societat ha canviat, com així ho ha fet la nostra realitat política i, sobretot, econòmica. El canvi de valors, la readaptació de la nostra economia, la crisi econòmica i els seus efectes en l’atur, l’increment de la delinqüència i la democratització de les institucions, són alguns dels aspectes més significatius actuals.

 El pensament econòmic liberal va fer que l’ensenyament fos una oferta per a la demanda que hi havia en el mercat de treball, un augment en el nivell educatiu comportaria un augment en el desenvolupament econòmic, aquest model ha fallat, no pot haver-hi una relació de subordinació entre l’escola i el mercat laboral ja què això provoca que a les èpoques de crisi econòmica com l’actual, el nen i el jove al saber-se sense sortida laboral, no veuen la necessitat d’una preparació educativa.  L’escola ha de ser l’agència de socialització i el mestre/a l’agent socialitzador.
Fracàs i inadaptació escolar.  

La inadaptació i el fracàs escolar crec que és el rebuig de les institucions a les classes menys afavorides i un clar indicador de la incapacitat del sistema educatiu per a satisfer les expectatives d’aquest sector de població. Això provoca en els alumnes comportaments d’evitació i escap, de confrontació, de violència i agressivitat, cosa molt visible en els entorns com en els que jo ensenyo, ètnia gitana i immigrants de països pobres.

DIEM PROU amb l'Andreu

Dijous passat vaig conèixer l’Andreu a Vallromanes. L’Andreu, juntament amb la Maria, la seva dona, són els impulsors de Diem Prou.

Aquesta parella de Siurana, població de la comarca del Priorat, tenen un restaurant i van decidir que no podien seguir així, que el que guanyaven se’ls ho emportava tot l’estat, i no el seu propi estat, l’estat veí.

“La situació personal (els nostres tres fills en plena infància) i la professional (tenim diferents fronts oberts en uns moments ben difícils pel sector, en què no s’hi val a badar...) ens ha frenat durant molts mesos. Primer esperàvem que els nostres polítics anessin a la una (miracles a Lourdes!), després vam esperar que fos algú altre qui encengués la metxa. Però res, cada cop pitjor (sanitat, educació, cultura...), ja no podem acotar més el cap. I aquí no passa res.

Ha arribat el moment en què ens adonem que no tenim excusa. Massa avantpassats nostres van jugar-s’hi molt més del que se’ns demana que ens hi juguem nosaltres. Ara tenen més sentit que mai les paraules d’Heribert Barrera: “Tenim pressa, molta pressa!” Ens hi juguem el ser o no ser.

Al nostre país tenim molta feina a fer, molt a millorar, però abans ens hem de treure aquest llast que duem des de la transició. La relació amb Espanya ens empobreix, ens desmotiva, ens divideix, ens fa perdre el temps... S’han acabat les reivindicacions folklòriques! (que, d’altra banda, tant han ajudat fins ara a mantenir el caliu)” (Andreu)

I té raó, l’Andreu té molta raó. No podem pas seguir així, hem de fer un pas endavant, si no podem confiar amb els que ens governen, ho haurem de fer nosaltres, el poble i la seva iniciativa no és senzilla perquè no saben com respondrà l’estat espanyol, és iniciativa de valents: La insubmissió fiscal a l’estat veí.

No diuen pas que no pagaran els seus impostos sinó que ho faran a un compte a nom de la tresoreria catalana, nom de la Generalitat i avisaran a “Hacienda de España” d’aquest fet i de per què ho fan.

Comencen ja aquest abril en el pagament del primer trimestre de l’IVA i van a per totes.

Diu l’Andreu que vol un Estat Propi perquè Espanya no ens respecta, perquè ens va tancar les portes amb la sentència de l’Estatut, perquè el govern català és incapaç de reaccionar davant d’una petició del poble català que va sortir al carrer el 10 de Juliol de 2010 de manera massiva. Perquè el govern actual pacta amb el PP i segueix la cantarella de “l’ara no toca”. Perquè la crisi social i econòmica fa urgent que el nostre govern planti cara a Madrid, que ens deu una fortuna i que no ens deixa prendre cap tipus de decisió.

Aquest abril comença el moviment i els primers autònoms valents deixaran d’ingressar els seus impostos a Espanya. El proper trimestre ens afegirem la gent que treballem per altri i volem que les nostres empreses paguin els nostres impostos al compte de l’agència tributària catalana.

Possiblement molts només siguin actes simbòlics però aquests actes “només simbòlics” poden arribar a crear un gran rebombori, mireu sinó com se les gasten els espanyols en no voler de cap manera que desapareguin els seus símbols dels nostres ajuntaments.

Van començar l’Andreu i la Maria el camí però cada dia hi ha més gent que els segueix. Empresaris que ja han decidit seguir el mateix camí i gent que acut a les seves conferències per assabentar-se de com va tot i de com s’hi poden afegir i així, sense aturar-nos que tenim pressa, a finals d’any tots els independentistes de Catalunya hem de fer-los costat i la següent passa haurà de ser del nostre govern.

DIUMENGES DE COSTELLADA

I si ens deixem de futileses i anem pel que ens cal? Sabem que el pacte fiscal no ens el donaran, ara perquè hi ha crisi i no ens poden pagar ni el que ens deuen i després perquè sortiran amb la lletania de l’enfonsament d’Espanya, el trencament,  la nostra insolidaritat i un llarg seguit de bonances cap als catalans.

I si anem per feina i el parlament es posa les espardenyes de córrer i, com aquell que res, es treu de la màniga un referèndum a l’estil Escòcia i que  sigui vinculant pels que ens governen o ens haurien de governar a casa nostra.

Estem tips de què Ciu durant la setmana es faci petonets amb el PP i els caps de setmana treguin a passejar l’independentisme de costellada; de veritat ens creuen tant borinots que no ens adonem  del seu joc. Ara que en Mas, el president, calla perquè no té res a dir, perquè ell no mana de res, perquè  no té possibilitats de decidir res del futur de Catalunya que ja ens ve donat i beneït des de Madrid, ara, els caps de setmana passegen  l’expresident Pujol, en Vila d’Abadal, el batlle de Girona, Carles Puigdemont,  i nombroses autoritats convergents més, fent de l’independentisme la seva bandera. Això si, el batlle de Girona,  l’endemà d’un d’aquests grans actes d’estelades, quan al ple de Diputació de Girona es votava l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència, ves per on, no es va recordar dels crits a favor de la sobirania catalana i va tornar a recolzar a aquells que ens colonitzen.

Suposo que al final la força la tenim i la tindrem el poble i avui els carrers de Barcelona ja s’han incendiat, avui han estat els estudiants i treballadors de les universitats, els sindicats, els indignats, ....cada dia surt més gent.

Moviments com el Diem Prou que recolza la insubmissió fiscal,  l’Assemblea Nacional de Catalunya ja ben propera en la seva creació i que vol reunir a tots els catalans que volem treballar per un estat propi, els moviments en defensa de l’escola en català, etc, fan que hi hagi un ampli ventall d’associacions on poder exercir de català i lluitar pel nostre futur.

Cada dia hi ha més gent que s’uneix per treballar per Catalunya i això ja és imparable. Gent compromesa amb l’independentisme de sempre, gent que s’hi ha anat afegint en veure com ens maltracten els veïns i gent que no es sent independentista però que està molt enfadada i que creu realment amb una millora de qualitat de vida si marxem d’Espanya.

Torno a dir que potser ja va sent l’hora de fer una passa més enllà, que en Francesc Homs i n’Andreu Mas-Cullell deixin de donar la culpa a Espanya i se la donin ells mateixos per trair els interessos catalans i vegin que ja en som prous per a dir prou.