Si no hi és, no passa res

I si no el veig, no passa res. Si els matins blancs i gelats, quan em desperto, no és al meu costat no passa res, tanco els ulls i me l'imagino, bell i nu, amb els cabells embolicats, els ulls esmorteits pels somnis, els llavis entreoberts, la seva pell esvarosa i ... I si no hi és, no passa res, l'oloro, amb el seu aroma càlid i gruixut després de tota una nit de suaus alès a cau d'orella.Perquè si no hi és, no passa res, l'escolto gemegar entre imatges d'ombres d'extremitats recargolades i reconeixo una suau melodia que harmònicament m'acarona. I si no hi és, no passa res...el seu sabor salat i amargant el guardo a la boca, rellisco la llengua pels llavis bullents i què dolç em resuta! i...si no hi és, no passa res. Sento les mans corrent pel seu cos, tacte, plaer,desig i tortura a la mateixa mesura. Les mans tremoloses seguint un cert rastre de plors,de dolors,de gels i febleses.I si no hi és...no passa res...què ha de passar?? la vida s'atura.