dissabte, 27 de març del 2010

Agressió judicial.

Trista, molt trista estava des què la van tancar a un psiquiàtric per ordre judicial. Ella no havia tingut la culpa de res, o potser si, però no era la seva intenció, va ser simplement un impuls que la va partir en dos i la seva ment, freda com el gel la major part de la seva vida, es va trencar per uns sols instants. Van ser 10 segons que van canviar la seva existència.

Havia arribat al jutjat. Un noi jove, molt jove, alt, corpulent, quasi obés havia abusat sexualment d'ella. No va arribar a violar-la però l'interés hi era...quan la va agafar, la va entrar a un bany i se li tirà al damunt, la seva boca humida la babejava, les mans suades li recorrien el cos en busca del botó dels texans.
En un primer moment, ella es va intentar defensar però va adonar-se'n de què era un malalt mental i, fent us de la seva fredor, li va parlar. "Ets un nen i t'estàs portant molt malament", El noi s'aturà un instant per dir-li que callés però ella va continuar mentre les mans del noi invaien els seus pits, "Saps que li diré a la teva mare?". El noi es tornà a frenar de cop i va contestar que no s'atreviria a dir-ho a sa mare. "Em veus cara de mentir?". El noi va mirar-la a la cara i es va espantar. Els ulls de la dona eren durs, molt durs i li deien clarament que no s'aturaria, que ho explicaria.
El noi - nen es va posar a plorar i va ser l'instant que ella va aprofitar per escapar.
Amb la roba rebregada i el seu cos fastigosament acaronat i llepat va anar a demanar ajuda.
El dia de judici no va sortir massa bé per a ella. El jutge va declarar innocent el noi per la seva malaltia mental i ella va sortir de la sala sentint-se menyspreada, insultada, rebutjada, discriminada i ferotge.
Al passadís va veure el noi. Anava amb la seva mare i els records de les mans damunt d'ella van encendre la seva violència, i va córrer, va còrrer molt ràpid cap a ell. Uns vigilants se n'adonaren del que anava a passar però no van ser a temps d'aturar-la i la noia va estrellar el seu cos contra l'esquena d'aquella mole que quasi no va perdre l'equilibri, i el puny de la noia va caure amb forç contra el clatell de l'agressor. El noi es va girar per a contestar-li amb un cop de puny mortal però un vigilant ja havia agafat a la dona interposant el seu cos entre el dels dos.
El dia del judici la declararen culpable, culpable d'agressió cap a un malalt mental i la seva pena va ser l'internament a un psiquiàtric per un període d'un mes per a què aprenés a controlar la seva violència...mai no havia estat violenta...la violència va ser la resposta d'una agressió sexual i d'una agressió judicial.
El noi estava a casa seva, esperant a tornar a trobar una dona a qui poder magrejar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada