
En un primer moment, ella es va intentar defensar però va adonar-se'n de què era un malalt mental i, fent us de la seva fredor, li va parlar. "Ets un nen i t'estàs portant molt malament", El noi s'aturà un instant per dir-li que callés però ella va continuar mentre les mans del noi invaien els seus pits, "Saps que li diré a la teva mare?". El noi es tornà a frenar de cop i va contestar que no s'atreviria a dir-ho a sa mare. "Em veus cara de mentir?". El noi va mirar-la a la cara i es va espantar. Els ulls de la dona eren durs, molt durs i li deien clarament que no s'aturaria, que ho explicaria.
El noi - nen es va posar a plorar i va ser l'instant que ella va aprofitar per escapar.
Amb la roba rebregada i el seu cos fastigosament acaronat i llepat va anar a demanar ajuda.El dia de judici no va sortir massa bé per a ella. El jutge va declarar innocent el noi per la seva malaltia mental i ella va sortir de la sala sentint-se menyspreada, insultada, rebutjada, discriminada i ferotge.
Al passadís va veure el noi. Anava amb la seva mare i els records de les mans damunt d'ella van encendre la seva violència, i va córrer, va còrrer molt ràpid cap a ell. Uns vigilants se n'adonaren del que anava a passar però no van ser a temps d'aturar-la i la noia va estrellar el seu cos contra l'esquena d'aquella mole que quasi no va perdre l'equilibri, i el puny de la noia va caure amb forç contra el clatell de l'agressor. El noi es va girar per a contestar-li amb un cop de puny mortal però un vigilant ja havia agafat a la dona interposant el seu cos entre el dels dos.
El dia del judici la declararen culpable, culpable d'agressió cap a un malalt mental i la seva pena va ser l'internament a un psiquiàtric per un període d'un mes per a què aprenés a controlar la seva violència...mai no havia estat violenta...la violència va ser la resposta d'una agressió sexual i d'una agressió judicial.
El noi estava a casa seva, esperant a tornar a trobar una dona a qui poder magrejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada