Des de la meva mirada fosca, vas entrar dins del meu ull i des d'ell et passejares impúdicament per tots els meus pensaments.
La teva encesa pell lliscava pels meus sentits i des de la gola, serpentejant, t'atansares al meu cor i te'l feres teu.
Els colors del meu ventall, fins ara negres i blancs, tornaren a ser l'arc del desig d'un pont que vas travessar, i... què fem d'aquells dies que l'estiu ens va regalar? què fem de les nits de glòria que passàrem abraçats? què fem de les nits fredes que ens sentírem allunyats?
I des la mirada fosca et vas tornar a escapar, i fugires de la vida i em vas deixar de costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada