divendres, 19 de març del 2010

Maltractament infantil

"Els meus pares quan es barallen, no discuteixen les coses, com ens dius tu que hem de fer...els meus pares es peguen. El meu pare, una vegada, va agafar pel coll a la mare i ella va caure a terra, quan es va aixecar va agafar una cadira i li la va llençar, el pare va córrer cap a ella i va clavar-li un cop de puny, però la mare cridant va tirar-li un got.... jo estava al llit però em van despertar, vaig anar cap a la cuina i vaig plorar molt...la meva germana petita no es va despertar".

" Els meus pares es van separar fa uns anys. El meu pare té parella i la mare no. Em sembla bé que tingui parella el pare però el que no em sembla bé és que la seva parella parli malament de la mare, cada vegada que ho fa m'agafen ganes de plorar i si el pare no li diu res, em sento molt trista i m'enfado".

" Jo no suportaria que els meus pares es separessin però encara suportaria menys que després tinguessin una altra parella, i amb el que ja no podria seria l'acceptar un altre germanet o germaneta",

"Una nit que el meu pare no arribava, la mare va telefonar-lo i no va contestar. La mare patia molt. Quan el pare va arribar era molt tard i havia estat al bar amb uns amics...la mare va agafar una paella i li va pegar, va trencar-li el braç. El pare va trencar tot el que va trobar per casa".

" El pare, quan es baralla amb la mare, fa la maleta i marxa a casa dels avis....ja ho ha fet 3 vegades. Però un dia la que va dir que marxava va ser la mama...ella no pot anar a casa els meus avis perquè viuen lluny, va dir que aniria al cotxe...vaig anar corrent al meu pare i li vaig demanar que marxés ell...".

"Els meus pares no es barallen mai, no els he vist mai escridassar-se ni pegar-se...em sembla que no ho aguantaria...."

" Si pugués demanar un desig seria que els meus pares tornessin a estar junts".

"La meva àvia paterna sempre parla molt malament de la meva mare. Els meus pares són amics i l'àvia no ho entén...La mare quan es va separar del pare es va posar molt malalta, va tenir una depressió i va estar ingressada. Quan va tornar a casa un home la telefonava cada dia durant molts mesos. Un dia em va presentar a aquell home i em va dir que vindria a viure amb nosaltres. Si aquest home algun dia em parla malament del meu pare, com ho fa la meva àvia quan parla de la meva mare, li obriré la porta de casa i  li diré que marxi al carrer".

Dit per nens de 10 anys. Viscut i patit per ells....


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada