Una vegada hi havia un rei que tenia fama de ser molt cruel. Si agafava algun enemic o jutjava algú que havia fet una malifeta i el trobava culpable, el feia passar a una sala gran plena de columnes de marbre amb el seu tro en mig i els feia decidir el seu futur. A la dreta d'ell hi havia 50 guerrers violents que portaven arcs i fletxes, espases, punyals i dagues. A l'esquerra hi havia una porta de fusta fosca tota esquitxada de sang, la seva portalada estava recoberta d'ossos i a terra, davant seu, hi havia cranis humans.
Els jutjats i els enemics fets presoners eren portats davant del rei i ell els preguntava si volien morir per les fletxes dels seus arquers, liquidats per les seves armes, o bé preferien sortir per la porta fosca.
Tots els homes davant la por que els feia la manera esgarrifosa de morir que trobarien darrere la porta, decidien fer-ho per les armes dels guerrers.
Passats els anys, quan el rei estava ja a les acaballes de la seva vida, un jove guerrer va aportar grans triomfs al regne i el presentaren davant del rei. El monarca li va dir que com havia fet tant de bé pel seu poble anexionant noves terres, el deixava que demanés allò que més il.lusió li fes. El jove guerrer li va contestar que no necessitava res, que econòmicament estava ben servit ja què provenia de família rica, que tenia promesa i que només tenia una curiositat que li agradaria resoldre.
El rei, intrigat, li digué que preguntés i el jove va contestar que volia saber quines horroroses tortures esdevenien al travessar la porta.
El monarca el va fer alçar i el va acostar a la porta i li digué que l'obrís.
El guerrer, amb molta por i a poc a poc va anar obrint la porta i es va quedar de pedra quan va veure que s'obria a un jardí preciós, ple de flors i arbres i que tenia un camí suau cap a la llibertat.
"Com és que en tants anys ningú ha travessat la porta?"- va preguntar, i el rei va contestar: " Els homes preferien no arriscar-se i morir a tenir el coratge de lluitar pel seu futur".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada