dimarts, 28 de desembre del 2010

Galícia

L'altre dia escrivia sobre el camí de l'esperança, el Camí de Sant Jaume i avui m'han convidat a passar el Cap d'any a Galícia, a viure els meus sospirs celtes, a reviure la força de la mar a Fisterre i la salvatge vegetació sempre verda. A passar els vespres al racó del foc, escoltant com discuteixen en galego sobre meigues i druides, de futbol i de poesia, menjant lacón i bebent Albarinho i esperar a què s'acostin els amics músics i sentir plorar la gaita, i ballar marcant el compàs amb fortes petjades, i dir-los com sempre: "Falar galego, eu tamen os sigo, gostame moito a vostra lingua, expresar non se
pecha con a  voz" i ells riuran i seguiran a la seva que és la meva perquè quan els necessito, os meus galegos estan. Biquinhos celtas den de o Mediterraneo.
Publicat per a

1 comentari:

  1. Július28 de desembre del 2010, a les 1:14

    Tere, sempre va molt be desconectar i sobre tot si és en un país tan màgic com Galícia, un bon lloc per passar el Cap d'any.
    Bon Albarinho, bon marisc, bona companyia i que no et toquin massa la gaita que tot l'any els que tu i jo sabem ja ens la toquen aqui.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)