Digues que innocentment esmolada l'eina de perversió, m'has traït.
Entenc que finalment has marxat i mai no ens retrobarem.
Sense perill de perdre'm entre als teus braços.
Esperant una nova oportunitat d'estimar.
Somniant cada nit en la teva mirada d'odi.
Pendent d'un fil la meva eternitat.
Estudiant el meu futur des del passat.
Recuperant-me de les ferides de la teva mà.
Acaronada per paraules colpejades per la pena.
Debilitada pels esforços de fer-te feliç.
Avui et dic adéu.
Tere, M'agrada com escrius, m'agrada el que dius, hi ha molta tendresa en les teves paraules. M'ha agrada dir-t'ho perquè sé pels que esborronem més que escrivim la importància que tenen unes paraules encoratjadores i, a vegades, tan sols saber que hi qui et llegeix. Continua escrivint perquè tens coses dintre teu que has de deixar-les sortir. Una forta abraçada
ResponEliminaRealment molt bo el poema, molt ben parit, senzill, petit i de qualitat i profund i, a sobre, acròstic. Salutacions
ResponEliminasi és que... ^^
ResponEliminamuahh mami