Avui les ànimes han vingut a buscar-me. Diuen que tres cops a la tauleta de nit són el primer pas cap el més enllà. Les ànimes avisen de què la fi del camí és aprop...i diuen que avui m'han avisat.
M'ho ha dit el veí de dalt perquè els cops eren tant forts que es pensaven que em canviaven les canonades a mitja nit...les ànimes no han pensat que per a poder dormir, prenc unes pastilles tan fortes que, encara que m'haguessin sacsejat, no m'haguessin fet obrir un ull, per tant no em dono per assebentada de la situació, és més, ja li he comunicat al veí que m'ho explicava, si no li ha passat pel cap que potser era a ell a qui avisaven.
Li ha caigut com un gerro d'aigua freda i de gràcia no n'hi ha fet gens ni mica ( jo ho he trobat força divertit!). Amb la cara de color cendra m'ha dit que cadascú aguanti els seus morts.
Li he recordat que als seus vius també i tampoc li ha fet gràcia...des què la dona el va canviar per pa amb oli està de molt mala lluna. El veí de dalt sovint deia que "sempre pa amb xocolata, sempre pa amb xocolata!...de tant en tant ve de gust pa amb oli". La seva dona li va fer cas i el va canviar pel pa amb oli.
Encara que no els hagis escoltat, et venien a buscar a tu ! - m'ha dit amb cara de rencúnia - Ets la que té més mala llet de tota l'escala!
De l'Escala són les anxoves, no la llet - mirada assassina del meu veí - només és una informació de caràcter gastronòmic.
No se n'adona que els meus morts són de la meva família, per tant tenen la meva mateixa mala llet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada