Volar

Estic dins d'una església. Una església antiga, segurament romànica perquè és de pareds gruixudes, columnes amples que s'uneixen amb arcs de mig punt. La seva distribució és en forma de creu llatina amb absis al final de la nau central. L'església és fosca, té poques finestres però està il.luminada per milers d'espelmes i ciris. No té frescos, ni retaules, ni escultures...els murs són de pedres fumades pel temps.
Hi ha quelcom que em té intrigada, els sostres són alts, altíssims, infinits...
I  des de l'altar major corro, corro, corro...Una cursa embogida entre les fileres de bancs de fusta, mirant a terra.
Descalços i gelats, els meus peus semblen donar-me ales i, a mida que començo a pujar la mirada, el meu cos s'enlaire i volo.
Puc volar d'una manera suau, com una oreneta que es deixa portar pels corrents d'aire, els canvis de pressió i temperatura. Sóc lleugera i surfejo l'aire i amb els cabells acarono tot allò que somnio en poder tocar.
Puc volar com un falcó, veloç, impetuós, cavalcant el vent que impertinent i atabalat travessa les minúscules finestres i, des de la inmensitat elevada i en un picat vertiginós, goso llançar-me cap a terra. Sageta mortal que a l'últim moment remonta amb fúria. I crido, i gaudeixo, i sona la música dins del meu cap, i les olors m'embullen.