A vegades hi ha gent que vol fer mal, no sap ben bé per què i busquen algú a qui fer-li mal, i aquest algú segurament ni sap què ha fet, només sap que reb bastonades per quelcom inexplicable. Aquestes bastonades no responen a cap motiu, només responen a la manca de seguretat de la primera persona i a la voluntat d'aquesta de desestructurar la vida de la segona.
Hi ha persones que no poden tenir fills encara que els encantaria ser pares i es dediquen a donar la murga als amics amb fills dient-los que els nens són uns pesats, que ells gràcies a no tenir fills tenen llibertat, que si han d'estar sempre pendents dels nens, etc...
Això són bastonades pels pares que es poden arribar a sentir agobiats per allò que els diuen i poden arribar a sentir-se culpables de quelcom que no han fet i que no els havia ni passat pel cap, pensar que els seus fills eren una molèstia. Els que no tenen fills segueixen la seva vida rient-se dels que si en tenen i sense adonar-se'n que el problema veritable està en ells, en no assumir la seva realitat d'esterilitat, i no es dediquen a buscar solucions (inseminació artificial, adopció...), sinó que prefereixen amagar la seva realitat donant una cara de felicitat que res té a veure amb el que senten.
A vegades els humans sóm tan complicats ... i a vegades ens compliquem tant la vida quan és senzilla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada