- Per què ens vàrem deixar d'estimar?
- No ho sé noi, potser ens coneguérem massa joves, vam començar una relació massa joves, no teníem clar gairebé on ens ficàvem però estàvem il.lusionats.
- Però, tu m'estimaves?
- Ja t'ho vaig dir, t'estimava però ja no estava enamorada, ...però t'estimava molt, moltíssim, com mai he volgut a cap altre home, de fet, vas ser l'escollit per tenir els meus fills, els nostres fills.
- I amb el temps em vas deixar d'estimar?
- No cari !! Ni de broma. Amb el temps cada vegada t'estimava més, teníem més coses en comú, més retalls d'històries compartits, més gestos comuns...Recordes que, fins i tot una vegada, ens van preguntar si erem germans?...Feia tant de temps que estàvem compartint la vida que havíem arribat a mimetitzar-nos.
- Tens bons records?
- Ja ho crec!! Recordo moments, instants, períodes, dies, festes, plors i riures... recordo de tot. Recordo el dia que ens agafàrem la mà per primer cop, també recordo l'últim petó. Recordo les nits que portàvem el matalàs a terra davant del foc per dormir amb l'escalfor de les flames. Recordo el dia que vas arribar tot arreglat de la feina, amb corbata i tot, i jo estava regant el jardí i em vas mirar i em vas dir "Ni se t'acudeixi!!" però tenia al costat a dos enanos que em miraven amb cara de por i de dir "va, atreveix-te" i clar, no em vaig poder reprimir a aquelles mirades. Vam acabar tots ben xops. Recordo el dia que el Sergi et va preguntar tocant un garrofer si la seva fusta era bona o era melamina... Recordo quan la Carla deia que quan fossiu grans anirieu a la universitat junts. Recordo quan el Sergi volia anar a dinar a un restaurant que no tingués camí ploriquejant després de les excursions de diumenge. Recordo el "Camino Soria" i el "Hijo de la Luna".
Recordo els dissabtes de Barça i els de pócker.
- Els dolents els has oblidat?
- Ni de conya!! També els tinc presents però han deixat de tenir la importància que tenien, el temps els ha relativitzat. Les llàgrimes van ser moltes, massa llàgrimes i massa temps de patir. Potser haguéssim hagut d'acabar abans de fer-nos tant de mal. Em va fer molt mal quan vaig saber que n'hi havia una altra, em vaig sentir traïda, insultada, abandonada, i vaig arribar a odiar-te com mai havia odiat a ningú.
Però com et deia abans, el temps tot ho relativitza i ara crec de veritat que cadascú estem on hem d'estar.
Estimar-te, t'estimaré sempre...ets un dels tres homes més importants de la meva vida, el meu pare, el meu fill i tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada