La realitat no la podem reconèixer ja què té una limitació que és el nostre afany per entendre-la, això si, podem escollir entre les portes que es van obrint davant nostre i cada selecció que fem és una ferida que obrim perquè realment ho volem tot, però tot no ho podem tenir així que en una elecció, quelcom nostre mor per poder continuar.
Acceptar la vida és acceptar els límits que aquesta et marca i veure que és dins d'aquest límits on està la nostra llibertat i això ens porta a acceptar la mort.
Els límits dins on ens movem acaben sent el nostre destí i, la lluita per fugir d'aquest destí és la fatalitat.
Així doncs, molta gent en tant de fugir de la seva realitat comença a viure dins dels somnis i, no se n'adonen que aquests són necessaris per forjar la seva realitat. Quan materialitzes el somni, aquest esdevé dolorós, per exemple, si el meu somni és ser metge, com a somni és preciós però poder assolir-lo cal un esforç dolorós com és estudiar, quedar-se sense sortir els caps de setmanes, tenir pràctiques i guàrdies mal pagades o sense retribució, etc.
Si ens insta.lem a viure en el somni i en no baixar a la realitat, vivim en l'autoengany i en la immobilitat i apareix la por al canvi, si fas un pas cap al somni aquest amenaça en sortir i si surt canvia el meu jo.
El mite de Don Juan és el de la típica persona instal.lada en el somni i que no vol assumir la realitat ja que aquesta pot canviar el seu propi jo. El/la Don Juan volen el joc de l'encissament, de l'enamorament, del joc de l'amor però mai poden tenir unes relacions serioses i fixades en el seu present ja què aixó voldria dir acceptar que la realitat quan deixa de ser somni és dolorosa. El festeig és divertit, la culminació en matrimoni ens obre les portes a la quotidianitat i en ella apareixen les frustacions.
El desencís pot aparèixer abans i tot de fer cap contracte, quan la rutina ens porta a repetir les situacions i errors del passat,
ResponEliminaquan oblidem que cal enamorar dia a dia a l'altre, com si fos el primer dia,
quan volem seguir amb jocs aliens i extranys que son incompatibles amb una bona relació,
quan veiem que ens toca pagar el deute i les malícies que altres van causar,
quan descobrim que no tot és coherència i les paraules i la realitat divergeixen,
quan el temps deixa d'estar tant dedicat a la parella i es perd en altres coses,
quan ja no és tant important l'altre i sí mantenir l'anterior vida i costums,
quan apreciem que el compromís de l'amor es converteix en un subtil xantage,
No entenc que té a veure això que escrius i el meu post però em sembla bé que si vols expressar-te lliurement ho facis aquí o on vulguis. Se't nota ressentit/ida amb la vida i Ho sento per tu. Jo mai he estat amb ningú per xantatge, ni he fet xantatge a ningú per a què estigués amb mi. Quan he estat amb parella, sempre he estat per ella i ha estat més important ella que les relacions anteriors, i per supost, que mantenir un estil de vida anterior...en quan els costums, són això, costums i costa més de canviar-los, però amb bona voluntat també es canvien.
ResponEliminaEn quant al contracte, el que dic és que el Don Juan no arriba mai al contracte perquè es desencisa abans d'arribar-hi, pensar que no pot fer el seu joc, pensar que se li "acaba" la llibertat, el porten cap allà on ell no vol i, al no ser capaç de madurar, segueix instal.lat en aquest rol infentil.