I si ens deixem de futileses i anem pel que
ens cal? Sabem que el pacte fiscal no ens el donaran, ara perquè hi ha crisi i
no ens poden pagar ni el que ens deuen i després perquè sortiran amb la
lletania de l’enfonsament d’Espanya, el trencament, la nostra insolidaritat i un llarg seguit de
bonances cap als catalans.
I si anem per feina i el parlament es posa les
espardenyes de córrer i, com aquell que res, es treu de la màniga un referèndum
a l’estil Escòcia i que sigui vinculant pels
que ens governen o ens haurien de governar a casa nostra.
Estem tips de què Ciu durant la setmana es
faci petonets amb el PP i els caps de setmana treguin a passejar
l’independentisme de costellada; de veritat ens creuen tant borinots que no ens
adonem del seu joc. Ara que en Mas, el
president, calla perquè no té res a dir, perquè ell no mana de res, perquè no té possibilitats de decidir res del futur
de Catalunya que ja ens ve donat i beneït des de Madrid, ara, els caps de
setmana passegen l’expresident Pujol, en
Vila d’Abadal, el batlle de Girona, Carles Puigdemont, i nombroses autoritats convergents més, fent
de l’independentisme la seva bandera. Això si, el batlle de Girona, l’endemà d’un d’aquests grans actes
d’estelades, quan al ple de Diputació de Girona es votava l’adhesió a
l’Associació de Municipis per la Independència, ves per on, no es va recordar
dels crits a favor de la sobirania catalana i va tornar a recolzar a aquells
que ens colonitzen.
Suposo que al final la força la tenim i la tindrem
el poble i avui els carrers de Barcelona ja s’han incendiat, avui han estat els
estudiants i treballadors de les universitats, els sindicats, els indignats,
....cada dia surt més gent.
Moviments com el Diem Prou que recolza la
insubmissió fiscal, l’Assemblea Nacional
de Catalunya ja ben propera en la seva creació i que vol reunir a tots els
catalans que volem treballar per un estat propi, els moviments en defensa de
l’escola en català, etc, fan que hi hagi un ampli ventall d’associacions on
poder exercir de català i lluitar pel nostre futur.
Cada dia hi ha més gent que s’uneix per
treballar per Catalunya i això ja és imparable. Gent compromesa amb
l’independentisme de sempre, gent que s’hi ha anat afegint en veure com ens
maltracten els veïns i gent que no es sent independentista però que està molt
enfadada i que creu realment amb una millora de qualitat de vida si marxem
d’Espanya.
Torno a dir que potser ja va sent l’hora de
fer una passa més enllà, que en Francesc Homs i n’Andreu Mas-Cullell deixin de
donar la culpa a Espanya i se la donin ells mateixos per trair els interessos
catalans i vegin que ja en som prous per a dir prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada