diumenge, 18 d’octubre del 2009

TU I JO (2007)

Quan et veig així, moro amb tu. Moro amb cada llàgrima que cau dels teus bells ulls, moro amb cada paraula que no dius, amb cada sentiment que no treus, amb cada pensament que no entens. Moro amb tu al saber que estàs així, i vull que estiguis bé, però no per tornar a viure jo, egoistament, sinó perquè tu tornis a gaudir dels petits detalls que fan que viure en aquest món ple d’odi, hipocresia i falsedat, sigui absolutament preciós.

Desgraciadament sé que no és tan fàcil, però sempre he hagut de posar noms i simplificacions a les coses per poder seguir endavant, i aquest cop no serà menys. Però si tu no segueixes endavant jo tampoc ho puc fer.

Vull que estiguis bé, vull que tornis a respirar la brisa de la platja amb mi, i que puguem ser feliços l'un amb l'altre sense estar-hi. Vull que la música no deixi de sonar mai dins els nostres caps, encara que la melodia sigui diferent. Vull veure't somriure també quan no estiguis aquí. Vull veure't somriure a la vida que vindrà a partir de demà. Vull que deixis de plorar per coses que no saps que són. Vull que siguis feliç per poder ser-ho jo també.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada