Dia 5 de febrer de 2009.
Quan m’he despertat, m’he endut el més gran ensurt de la meva vida. Tenia un cos al meu costat, dins del meu llit. Primer m’he pensat que era el Gustau, el meu darrer company i m’he girat per abraçar-me a ell i deixar-me agrunsar pel seu respirar fort, però…de sobte, me n’he adonat que no era el cos d’un home, que era el cos d’una dona i d’una volada m’ha vingut al cap que en Gustau i jo ja fa més d’un mes que vàrem tallar.
D’un salt he sortit del llit, el cor em colpejava fort, bategava tan fort que em pensava que despertaria a aquella dona que seguia dormint plàcidament.
No sabia que fer, si despertar-la i fer-la fora de casa meva o esperar que es despertés perquè semblava feliç i sempre m’ha cridat l’atenció la gent que sembla feliç.
He decidit contemplar aquest rostre tan pausat, tan tranquil, tan feliç….semblava haver portat una vida profitosa, una vida plena i jo estava gelosa, sentia enveja de la vida que imaginava.
He començat a examinar-la: tenia els ulls amb unes arrugues petites pels costats, el cabell arrissat de color castany amb metxes clares, els llavis gruixuts i fa un gest peculiar amb ells, com si fes morros, …es va moure, dormia amb una samarreta de tirants…jo també hi dormo sempre amb una samarreta de tirants…m’he quedat pensante… aquella dona em recordava a algú i aquell algú és a mi mateixa. La dona es gira i m’ensenya l’esquena ia l’instant m’he quedat glaçada, realmente la dona sóc jo; el meu tatuatge relluia a la seva espatlla, la mateixa espasa escocesa embolicada per roses, al mateix lloc exacte on el tinc jo.
Llavors el meu futur va obrir els ulls, em va mirar i em va DIR: què saps de la felicitat que t’espera al futur? I com en un somni va desaparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada