He pensat en tornar a Escòcia, la meva terra: salvatge, agra, freda, insolent, tenebrosa, fantasmagòrica, anciana i romàntica. Tan plena de vida i de mort com qualsevol altra terra, oblidada per molts dels qui allà van viure-hi però enfonsada a l'ànima dels que la vam patir. I jo hi vull tornar, sabent les dificultats, sabent que no serà fàcil, sabent que hi haurà dies grisos i dies freds però esperant que la majoria siguin dies brillants dins del meu cor. El que m'envolta no m'interessa, el que m'interessa és què i com em fa sentir, i em fa sentir tan feliç com res ni ningú mai no m'ha fet sentir. I em bull la sang quan penso en la més meravellosa de les sensacions, gaudir del vent glaçat cremant-me el cos i anegant de la seva humitat el meu cervell...i perdre'm, perdre'm per sempre i que ella em retrobi en una abraçada eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada