Jo sóc, igual que tu, un cos sense edat i una ment sense temps, un cos sense edat perquè és un envàs retornable i una ment sense temps simplement per la inexistència del temps com a mesura de quantitat. Encara que també he pensat que puc ser un cos sense temps i una ment sense edat, un cos sense temps perquè la remor de la vida em porta cap al fi cel.lular i no em queda temps per fer allò que m'hagués agradat fer, i una ment sense edat perquè tinc el mateig sentit record meu que tenia als 15 anys...i d'això ja n'han passat 30 d'anys. Com és que la meva ment em veu infinita si el meu cos és finit??
Quantes vides arrossego intentant arrodonir la meva planeta? quantes vegades ens hem anat retrobant i fent les coses difícils entre nosaltres per poder-nos trobar en el futur i continuar aquesta agònica no existència plena d'existències paral.leles, perpendiculars, diagonals i circulars que s'allarguen en el camí sinuós de la immensitat infinita?
Simplement fins que ens cansem.
El cos, l'edat i la ment també poden ser relatius i si vols que sigui agossarat et diria que l'amor també. L'essència és UN/A que pot esdevenir NOSALTRES. No hem de buscar la quadratura del cercle sinó el punt de fuga entre dos línees paral.leles
ResponEliminaTens tota la raó Juli, els punts de fuga inicien noves vivències.
ResponElimina