Monotonia

Amb el temps anem aprenent a controlar les emocions, cadascú ho fa com sap o com vol però,  el que està clar és que les emocions són dures, tant les positives com les negatives.

Hi ha gent que utilitza ulleres per veure-hi i quan se les treu no distingeix tres a cavall d'un burro. A mi em passa això amb les emocions, necessito ulleres per poder-les regular i com ulleres per l'ànima encara no n'han fet, em toca aprendre a viure amb elles com un cec quan apren a utilitzar el bastó, perquè no vull gos-guia, vull aprendre'n per mi mateixa, i hi ha vegades que me la foto contra les parets, hi ha vegades que caic escales avall, hi ha vegades que pujo tan amunt que puc tocar el cel amb els dits...però aprenc, aprenc a què cada vegada el meu cos respongui menys als cops, a les baixades i a les pujades, aprenc a anestesiar-me i sortir eventualment de l'envolcall emocional per veure les coses des de la distància apropiada i faig servir les ulleres lupa per acostar-m'hi des de fora i llegir i rellegir cada capítol viscut i que el dolor o l'alegria durin el menys possible. El millor és la monotonia de les emocions, és l'única manera de no morir cada dia.