Eròs ( re-entrada)

Costa Blanca, primers d’agost, l’aigua del mar torna a bullir, ho sé perquè el cel s’ha incendiat, és morat, rogenc, té tonalitats blavoses i els núvols de color taronja sembla que es desfacin gota a gota, com si fossin de cera que regalima sobre el mar. I l’aire… l’aire porta el teu alè a tabac impregnat en ell. Aquesta nit t’esperaré, com cada nit des de…ja ni ho recordo.
A l’hora de les bruixes apareixes a la platja, les parelletes s’emprenyen, sembla que vagis de voyeur però només n’hi ha una de voyeur i aquesta sóc jo, la que t’espera noi. Et despulles i t’estires damunt la sorra, i ETS argent, marbre, bru, daurat,lluent. De tantes tonalitats no sembles d’aquest món i et miro i cada vegada estic mes boja per tu, i la meva mirada llisca nua també, com si fos la meva boca que va deixant un camí humit i suau des del teu front, per la teva boca(que ja és meva noi, després de tant temps), el teu coll, el teu pit tenyit de gris, l’estómac coixí suau, la teva cadera i les cames, troncs vitals i encara atlètics….i veig com se’t van posant a poc a poc els pels de punta per allà on el meu suau alè et sospira i estic boja per tu. I recordo cada estiu passat i et desitjo com el primer i sé que tu també, però què t’atura?
Noi, et vas comprar una casa a Bcn des d’on veies casa meva i així cada nit d’hivern et pogués seguir vigilant. Mai no et vas posar cortines, mai no vas baixar persianes, et posaves davant la finestra i em miraves desafiant i saps que estic casada, que el meu marit i jo fem vides paral•leles, però noi, estic boja per tu, I només tu pots fer el següent pas perquè ho deixo tot per tu i si fa falta et porto AMB mi i et pleno el cap nomé de mi, absorbir, morir… nen, estic boja per tu. ( Amb SAU sempre al cor).