Cada dia que buido els meus sentiments, els meus pensaments, els meus enuigs...i és una manera de despullar-me davant la gent que em llegeix. Avui li comentava a un amic que segueix el bloc : jo a la majoria de vosaltres no us conec de res, vosaltres, a mi, em coneixeu completament. Bé, és un dir, molts no em coneixeu físicament, no heu sentit mai el so de la meva veu, no heu vist quins gestos faig amb les mans, o si faig guenyotes quan surto d'un lloc fosc a un lloc clar, no sabeu si tinc els ulls foscos o clars, si són expressius o no, tampoc sabeu si fumo o no (un secret: ho estic intentant deixar) i ni si m'agrada el futbol o el bàsquet. Però sabeu quan ho passo malament, quan estic contenta o quan estic trista, quan els problemes em sobrepassen o quan estic rabiosa (o rabuda que diuen a les terres del sud). Sabeu històries de gent que m'envolta i que, d'una manera o altra, les he anat reflectint en aquest diari íntim compartit amb desconeguts.
Estimats desconeguts que em coneixeu i reconeixeu en aquestes lletres, gràcies de veritat perquè les vostres visites i els vostres comentaris em donen forces per seguir endavant i comentar-vos allò que em motiva a escriure.
Avui va per tu, gràcies Manel per conèixer i reconèixer aquesta bruixa, que sóc jo.
M'ha agradat molt!! ;)
ResponElimina(la teta)
Fantàsticament descrit.
ResponEliminaEl que escrius no és el que ets, sino més aviat el que voldries ser. No ets coherent, ho sento!
ResponEliminaEn cap moment he dit que el que escric és el que sóc, he dit que és el que sento.
ResponEliminaEl que sóc no ho sé ni jo i, per supost, tu tampoc. I perdona però si parlem de incoherència la teva si que és important ja que llegeixes el que vols llegir, no el que està escrit.