Pare

Aquest post va dirigit al meu pare que fa 5 anys que va morir. Papa, l'últim dia que vas estar en aquest món i ja camí del teu nou món vam tenir una llarga conversa...bé, millor dit va ser un monòleg ja que tu estaves tant cansat que ja no podies contestar-me amb veu però em contestaves amb els gestos de la teva cara. Et vaig prometre moltes coses que no he pogut fer ben fetes, et vaig prometre que estaria amb els meus fills, que els educaria i que no els faltaria mai de res. Ho he intentat però els nens ja fa 2 anys que no viuen amb mi, va ser duríssim per mi que marxessin però vaig haver-los de deixar volar perquè no eren feliços a Barcelona i enyoraven el seu poble de naixement i jo no vaig poder anar-me'n amb ells perquè tenia la feina a Barcelona i si sabessis la crisi que hi ha entendries que no m'he pogut jugar la vivenda i la manduca. Parlo cada dia amb ells i la Carla està fent infermeria (com sempre havia dit) a València i el Sergi vol ser bomber (ja ho dèiem quan era petit, recordes, que aquest nen tenia idees de bomber) Donaria el que fos perquè tornessin cap a Barcelona però s'han fet grans i, igual que jo amb 20 anys vaig decidir que volia seguir el meu camí en solitari, ells també ho han triat i jo no m'he pogut negar. Tret d'això crec que són nanos responsables, educats i que saben el que volen.

Rosa pintada pel papa

Tu em vas dir que a mi se m'havia acabat la vida amb parella, que havia d'estar pendent dels meus fills i viure i desviure'm per ells. No sé si ho he sabut fer bé, el que si que et puc dir és que les parelles que he tingut han estat desastroses perquè algunes m'han trencat el cor en mil trossets i cada vegada em costa més recomposar-lo, i penso que potser estàs enfadat amb mi per no haver-te fet cas i no haver deixat de costat els homes i dedicar-me només als fills i a la feina, però també era molt jove i pensava que tenia dret a retrobar l'amor. Veig que no i no sé si són paranoies meves o les paraules que vas dir-me se m'han marcat a l'ànima i les persones amb les que he intentat històries d'alguna manera inconscient els faig fora de la meva vida i necessito demanar-te perdó i que em perdonis i intentaré no tenir cap més parella i viure pels fills i per la feina i buscaré il.lusions en coses que no impliquin l'enamorament, ja saps que soc fàcilment il.lusionable. Papa, també saps que t´he fallat amb una cosa molt grossa però és superior a mi l'entrada en el bucle i moltes vegades no ho puc frenar, i sé que tu estàs allà emprenyat i fotent-me cops perquè no ho faci, i que els dolors de l'hombro són quan tu m'agafes per fer-me veure la història (sisplau no apretis tant que el dolor és insuportable a vegades) i m'agradaria dir-te que s'ha acabat, que no ho faré més però no puc dir-t'ho perquè és fora de la meva realitat, només et puc dir que intentaré no caure-hi.

Papa, perdona'm i allibera'm o ajuda'm a que jo m'alliberi de les paraules que segur que no vas dir en aquell sentit però que a mi em bloquegen la meva vida.

T'estimo de forma terrenal i espero que quan ens retrobem ens estimem de forma còsmica.