QUÈ VOS PASSA VALENCIANS, QUÈ VOS PASSA?

Després de viure 20 anys al País Valencià  encara se’m fa difícil entendre la seva realitat social i política. Com han arribat a un grau de corrupció tan alt a totes les esferes, no només és el polític de torn del PP, també són corruptes els alcaldes i concejals del poble més petit que et puguis trobar, malversacions de capital públic, subvencions a obres que mai es realitzen, venda de terrenys en zona verda per a la construcció d’hotels i urbanitzacions de luxe, requalificacions sense sentit, plans urbanístics que no es poden arribar a consensuar mai ja que allà per on ha de passar una carretera, a la nit següent s’han alçat 3 o 4 cases que no es tiraran a terra perquè saben que si toquen una rajola, mig terme ha d’anar a terra.

I de què ve tot això. Tot això ve de després de la Guerra civil. Alacant va ser la darrera ciutat roja en caure. A la costa alacantina hi havia una forta representació de les esquerres del moment i dels anarquistes, però com arreu, hi havia també molt introduida entre la societat la doctrina cristiana. No era gens estrany ser anarquista i anar a missa. Així doncs, els assassinats de centenars de “retors”, la majoria dels quals eren denunciats pels mateixos veïns del poble, va crear una multitud d’herois religiosos que es veneren poble a poble i església, a església encara avui dia.

En acabar la guerra civil i quan tots tornaren cap a casa, es van trobar amb les terres perdudes i que s’havia de fer el possible per sobreviure, així començaren a marxar les peonades cap a Orà, on anaven a treballar i malviure per sous de riure i on menjaven, com ells deien, “60 dies arròs amb fesols i 60 dies fesols amb arròs”. Quan tornaven a casa, havien d’anar a les marjals de Cullera i contornades a recollir l’arròs. Dies i dies d’humitat i de serps d’aigua que els humitejaven el tou de l’os.

Però ves per on, que en Franco va decidir exportar la idea del turisme a Espanya

allà pels anys 50, així  aquells que tenien les terres més pobres de conreu, que eren les que estaven a la bora de la mar ja què allà no es podia plantar res, van començar a fer-se d'or, els germans i la gent desheretada començaren a vendre terres de costera a preus inimaginables i els "rics" veien que encara que treballessin tota la vida, mai podrien arribar a guanyar el que els desheretats guanyaven de la venda. Així que també van començar a vendre les terres i a treballar a la construcció del litoral valencià. Franco en aquell moment, i recolzat per l'església (molt poderosa al país encara avui en dia) esperonava les bondats del turisme sense límits (només cal visitar Benidorm) i la gent es dedicava a la construcció pensant que mai s'acabaria. Tothom tenia quelcom a veure amb la construcció, des de guixaires fins a botigues de mobles.

Amb la democràcia i la bondat de les dècades 70 i 80 a Europa, la marca de la "Califórnia europea" per a parlar de les bondats climàtiques valencianes, va fer que els europeus hi confiessin i continués un degoteig constant de gent europea que anava cap allí.

Des de l'església,els empresaris i grups de poder es repetia a tota hora que es votés al PP si volien continuar amb el benestar, la església demanava que es votés el partit del Senyor i això va calar a fons en la manera de pensar de tots aquells que vivien de la construcció.

No pensaven pas que l’aixeta deixés de rajar. Un paleta viatjava en un Audi, anava a sopar als millors restaurants i a l’hivern anava a esquiar als Alps. A l’estiu tots tenien una moto d’aigua que desaven al seu iot...preparar-se i invertir en el futur, cap ni un. Tots buscaven el “pelotazo” i molts el trobaren.

Els nois joves, en acabar l’ESO volien deixar ràpidament l’escola i anar a treballar a l’obra que allà es feien diners ràpid, i si als 20 anys ja tenien una quadrilla, ell ja no havia de posar mes totxanes, només els calia anar a parlar amb alcaldes.

L’ajut que han rebut des de la Generalitat valenciana i des del govern d’Espanya els empresaris de la construcció ha estat escandalós, allà lligaven els gossos amb llonganisses, i mentre anava creixent la seva exportació turística i anaven guanyant calers, també el govern autonòmic i el central anaren venent la idea de que Catalunya  volia passar-los per davant, que volia quedar-se amb els seus recursos, que els volia colonitzar des de la llengua per a poder després deixar-los empobrir venent destinacions com la Costa Daurada o la Costa Brava... tot mentides que han anat quallant en gent que no estava prou formada ni intel·lectual, ni sentimentalment en l’arrel a la seva terra i que han aprofitat els castellans per afavorir l’espanyolisme.

I ara què? Ara es troben amb un país que molts no desitjarien, un país que els avergonyeix, una classe política xulesca i podrida i una base social que encara deu massa al PP.

Per sort tenen una llumeta d’esperança amb els nous nacionalistes de Compromís.

Deixem-los que facin el seu camí “espaiet” com diuen ells, nosaltres els acollirem si és que volen ser acollits.