VALÈNCIA REVOLTA

Estic indignada per les duríssimes càrregues policials que les bèsties uniformades estan infringint a nois d’institut a València. Nois que han sortit al carrer a queixar-se perquè no tenen gas al seu centre i passen fred, es queixen d’haver d’estudiar en aules prefabricades que tenen unes pèssimes condicions, es queixen de què cada vegada es gasten menys diners en educació, es malbaraten els pocs ingressos que hi ha, se’ls reparteixen entre els caps de la conselleria i després no hi ha diners per pagar mestres, per pagar especialistes que donin determinades assignatures optatives,etc.

I surten al carrer enfadats, molt enfadats, i és normal que estiguin enfadats quan fa quatre dies la justícia va resoldre que el que ha estat el màxim encarregat de la política valenciana, i uns dels podrits que s’han fet d’or gràcies a les males arts en el negoci de la política, cosa sabuda i re-sabuda per tothom, se n’ha sortit de floretes i encara li donen posicions de rellevància social per a què continuï engreixant la seva borsa.

I els nois veuen que no tenen cap mena de sortida, que si estudien només tenen tres sortides: per terra, per mar o per aire, però que a casa seva no es poden quedar. Que són generacions preparades, molt ben preparades i que el que els queda és malviure. I resulta que ens queixem de què els joves no reivindiquen el seu futur, que no surten al carrer.

En poc temps han sortit dues vegades, en el moviment 15 M molts joves van sortir, una altra cosa és qui va preparar el moviment i les intencions que tenia, però molts dels joves que van sortir no en sabien d’aquests “genis” amagats i van sortir buscant la revolució. I també van rebre, i no només de la policia i dels mossos, també van rebre de les classes burgeses catalanes que veien la Plaça Catalunya plena de perroflautes  i no els feia gràcia que quatre penjats estudiants, rojos en molts casos, poguessin remoure les consciències dels catalanets. Ben pocs vàrem estar allà, i els que hi estàvem el que volíem era treure el dret de l’autodeterminació dels pobles endavant.

Ara els joves es tornen a manifestar, ara des de València i la societat es posa les mans al cap, però encara no he vist a cap partit polític que digui que el que està passant és una vergonya, tret de la Mònica Oltra de Compromís, però em sembla mentida que CIU, ERC, SI, RCat i d’altres partits catalans no s’hagin pronunciat, però pronunciat en veu alta, i a crits, no amb la boca petita.

Senyor conseller del bat de baseball vagi preparant-se perquè la primavera s’acosta i haurà de començar a preparar els seus cascos i les seves porres doncs a Catalunya també ens estem preparant per una primavera calenteta.