I tornarem a vèncer

No poden amb nosaltres. No poden. I no és per manca de ganes: la central lletera, el joc brut, el teatre, el dopping, els àrbitres, les Shakires...i el Barça calla i juga. I ells es foten mentre nosaltres ens els mengem al terreny de joc i davant de tot el món. Som superiors, molt superiors a ells.

I amb ràbia venen i se’ls emporten, als nostres, a jugar per la seva, la Roja, i ens martellegen  fins què l’oïda ens grinyola, que els nostres són seus i que ells, la Roja, ho guanya tot gràcies als nostres, que no són nostres, són d’ells.

Però si a futbol no ens poden guanyar, sí que ho fan cada vegada que ens marquen un gol a les seleccions catalanes, al Constitucional amb l’estatut, amb l’ús del català, amb l’augment i les recaptacions d’impostos, etc.

Tants i tants greuges que omplen pàgines catalanes d’enuigs i rancúnies.

Però amb el Barça encara no han pogut, mal que els pesi, i ho intenten i ho seguiran intentant. I ara que ja no saben què inventar-se, ja hi ha gent que no se n’amaga: ens odien! I ho diuen en veu alta i clara.

I qui diu que el Barça no representa Catalunya? És clar que ens representa! És, a hores d’ara, l’únic que tenim per vèncer-los i quin goig que fa cada victòria! I els vencem a casa d’ells i davant del món, i convencem a tothom de què som els millors. I el món és posiciona al costat nostre en veure com l’equip institucional espanyol juga brut dins del terreny de joc i als despatxos.

Cal que ara també es conegui l’espoli fiscal que patim, l’enfonsament cultural que sofrim amb cada atac que rebem a la llengua, cada ofensa, mai rectificada, a la nostra història.

Clar que el Barça és més que un club, el Barça som els catalans i seguirem treballant sense aturar-nos i llevant-nos d’hora, ben d’hora, fins guanyar-los una vegada i una altra davant tothom, anant als tribunals que faci falta, a l’ONU, obrint-nos al món i explicant el nostre cas. El món ens entendrà i Europa ens acollirà i Espanya, la nostra veïna, que a hores d’ara ja intenta tancar la porta d’Europa a Escòcia, que segueixi intentant-ho que ja saben el que se’ls ve al damunt: “ Cuando las barbas de tu vecino...”