L’ANC, el GPS de la llibertat

Diumenge 15 de gener  del 2012. El dia es desperta fred i sembla que el sol no lluirà però contents emprenem la marxa per la Independència.

Feia goig veure centenars de vehicles guarnits amb estelades, anar-se afegint  a una caravana colorista, que anava recorrent la carretera costanera del Maresme.

Tots portaven un mateix rumb, assolir la independència  de la Nació Catalana.

També feia goig veure com la gent de les diverses poblacions per on passava la caravana, sortien als carrer i als balcons i, com si fos la cavalcada de reis ben propera en el temps, reien, saludaven, aplaudien,  s’emocionaven i treien llurs banderes per acompanyar a aquells que han iniciat el camí i que saben que aviat, els que ara estan a carrers i balcons, se’ls uniran i també pujaran als cotxes i es dirigiran guiats pel GPS cap a la Independència.

Canet de Mar, l’Itaca de diumenge, esperava els navegants, i un esclat de sentiments engrandia el cor de la Nació.

L’ANC ha de ser el GPS d’aquest camí, la base canalitzadora del poble català i que, en una retroalimentació sobirana, ajudi a brollar del poble la força necessària per a què tots units puguem entrar en una confrontació amb el govern espanyol i dir-los, de tu a tu, que democràticament exigim el que no ens cal exigir, els nostres dret a l’autodeterminació i, democràticament també, marxem, que el camí és llarg i feixuc i hem de fer via.

I què passarà amb els nostres governants? Fàcil de respondre: o agafen la capdavantera del moviment independentista o la història els jutjarà.

Què n’esperem de l’ANC?

Esperem que ens aglutini.

Esperem que ens il·lusioni.

Esperem que, des de la diversitat, ens representi.

I, sobretot, esperem que quan sigui el moment, i així ho decideix el poble (els tempos no venen donats pels partits polítics), encapçali, si és necessari, la revolta civil exigint la legitimitat del que proposem, la llibertat de la nostra nació.

Esperem que així sigui.