DOCENT INDECENT

 “En aquest moment jo no veig més sortida que demanar al senyor Mas que digui adéu a Espanya.

Catalunya independent és l'única manera que els milions d'euros que ens roben, es quedin a Catalunya i els invertim en educació, sanitat, investigació, cultura i en regeneració política.

Necessitem la llibertat econòmica per a poder tirar endavant. Catalunya és terra de gent treballadora i gent preparada. Vàrem estar al capdavant dels moviments pedagògics durant la república, som capdavanters en medicina a Europa i, en investigació també ho som, sempre que ens deixen els poquíssims recursos que ens arriben.

Penseu que els estats petits són els únics que es salven a hores d’ara dins d'Europa.”

Aquest escrit senzill, planer, sense cap tipus de malícia, amb l’única intenció d’obrir les portes als docents que es sentin independentistes i convidar-los a col·laborar amb un grup de gent que estem treballant i discutint com ens agradaria que fos el món de la docència  quan tinguem l’estat propi, ha despertat la fúria de molts d’aquells que ensenyen i eduquen els nostres fills.

Entenc que els que treballem a la funció pública estem enfadats, ofesos, menyspreats i insultats per l’Administració. Justament a les portes del Nadal ens tornen a tocar el sou, se’ns recorda que hi haurà una nova retallada de plantilles i no tenim cap possibilitat de fer res, només tenim dret  a la rebequeria.  Però em vaig quedar bocabadada quan gent suposadament integrada a la nostra societat, gent que ha d’ensenyar la nostra llengua i els nostres trets culturals als infants i joves del país, començaren a dirigir consignes repetides fins a la sacietat pels mitjans de comunicació escrits i audiovisuals espanyols amb el beneplàcit de les dretes catalanes:

“De veritat creieu que els politics que tenim no malgastarien els 20.000 milions? Si ho fan ara que no n’hi ha i som la comunitat que té més deute, que no faran amb més diners?”

“El català, ens agradi o no ens agradi, com el neerlandès per exemple, és una llengua minoritària, i els neerlandesos, s'obren i parlen altres llengües, i llengües properes físicament a ells com el francès o l'alemany... I els catalans (o molts catalans) ... fòbia al castellà, i ens posem a aprendre anglès! Olé, què bonic és això!! Hi ha alguna cosa més bonica que parlar la llengua de Cervantes, que té un abast cada cop més important i una personalitat que moltes altres llengües ja les voldrien tenir!!??”

“Si visc aquí, no és perquè hagi escollit Catalunya lliurement, sinó per qüestions familiars, i tinc tot el dret del món a exercir la meva professió aquí o a Santiago de Compostela, perquè, EN QUALSEVOL CAS, ES TRACTA D´ESPANYA (que no ESTAT ESPANYOL, com els agrada a molts independentistes dir). "Ahí queda eso"... (així, en castellà, que és molt bonic).”

“…de momento y aunque no te guste, la letra Ñ forma parte del alfabeto. Y en la palabra Cataluña la tenéis. Pero supongo que tu ni tan sólo te lo has aprendido, me parece muy lamentable. Por cierto a mi también me parece lamentable que no sepas diferenciar en que es extremista y no. Por cierto, los que nos están robando son los de CIU a los que muchos habéis votado. Y referente a la clase de geografía que nos has dado, veo que has nombrado el mar, si no te gusta lo que hay, ya sabes empieza a nadar. Por cierto, supongo que te falta alguna clase de derecho...sabes lo que es un país soberano? te harían falta unas clases de derecho constitucional.” (copiat textualment)

 

Uns exemples suaus del que ens dirigien massivament als quatre que defensàvem la sobirania catalana encara que el que em va fer més gràcia de tot fou el dedicat per un d’aquests companys de professió:” Ets una docent indecent que vols influir en la ideologia política dels infants”. És graciós que de fer debats amb altres mestres per posar unes bases pedagògiques a  Catalunya sigui igual que fer resar el Pare Nostre cada matí a l’entrar a classe, cantar el “Cara al sol” o no deixar que els nens parlessin ni estudiessin el català.

I de tot això en trec dues qüestions. La primera és què estem fent malament els independentistes que no arribem de la manera adequada a la gent; i  la segona és, d’on nassos hem tret aquests docents?

Per suposat, res a veure amb la generació de mestres de la República.

Tere B.Bonnín