Autòlisi

La Marta s'autolesiona.
Només té 15 anys i porta tot el cos amb cicatrius, cicatrius a la pell i cicatrius a l'ànima.
Per supost té un problema psicològic anomenat transtorn límit de la personalitat de caràcter adaptatiu. Suposo que el primer problema és que no està contenta amb ella mateixa, també és típic de l'edat, i el segon és que no es sent a gust dins del món que li toca viure.
A vegades està en silènci, com desapareguda dins d'ella, si l'observes te n'adones que té la mirada buida, no es queixa, et segueix on li diguis que vagi però és com un robot, simplement camina.
A vegades està agressiva, tot li sembla malament, diu que ha de marxar, cap a on? no ho sap perquè el que necessita és fugir d'ella. En aquestes ocasions es rebel.la davant la societat, davant de qui li imposa alguna cosa, no suporta les injustícies i pot arribar a posar-se en perill d'una manera suïcida.
És d'una família normal, no és pas d'una família desestructurada, la tracten amb amor i paciència i ella és una noia bufona, amb èxit social entre els seus amics i amigues, una noia molt intel.ligent i que té una gran empatia amb l'entorn més desafavorit i amb qui ho passa malament.
A l'institut és la que s'encarrega de preparar les festes, té bones idees i també prepara diades solidàries  i arrossega  la gent en aquestes manifestacions públiques...això sí, i ella mateixa ho explica, quan una cosa no  surt com vol o si una autoritat superior li nega alguna cosa i ella creu que és injust, el seu cap la paralitza, comença a sentir-se insegura, a sentir una ansietat insuportable i acaba buscant qualsevol cosa, des d'un ganivet a la sivella del cinturó, per tal de tallar-se.
Però per què sent plaer tallant-se? Un metge m'ho va respondre: l' anulación de les emocions no desitjades (com a  fórmula per a distraure's de sentimients intolerables); la seva materialització (fer que l'emoció es converteixi en dolor tangible) i la seva transformació (l'autolesió és química pura, al tallar-se, per la sang s'alliberen endomorfines que alivien el dolor, és una estratègia de control de les emocions).

Quin dolor més intens s'ha de patir per arribar a l'autòlisi perquè, si ens ho mirem bé, fer-se mal a un mateix, física o psicològicament, és una manera d'autodestrucció.
Quan cada vegada hi ha més nombre d'adolescents que es suïciden, més gent amb problemes de depressió, més agresivitat i indiferència per la vida d'altri i la gent més sensible esdevenen malalts mentals...potser ja és hora de començar a pensar en el canvi dels ideals socials i personals.