Les edats de la Neri

És complicat parlar d'això perquè toca al fons, molt endins...
Quan vaig conèixer la Neri de 2 anys era una nena prima i escanyolida, semblava que no arribaria a gran, sempre malalta, no menjava més que petit suis i alguna galeta. La família anava a metges a diari buscant alguna solució. Vaig agafar carinyo a la família i m'estimava moltíssim a la nena ja què els pares, desesperats, em van demanar que me'n fes càrrec i així ho vaig fer. La tècnica primera va ser treure-li el plat del davant després de 20 minuts, si havia menjat alguna cosa, doncs genial, si no havia menjat res...més gana per sopar però no hi havia ni galetes ni petit suis. El petit suis era les postres quan havia dinat o sopat, les galetes amb un got de cacaolat era el desdejuni. Els meus fills menjaven de tot i eren un exemple a seguir per ella, a casa no hi havia problemes a les hores dels apats, es menjava sense parlar de les viandes i si algú no en volia, sense dir res, se li treia el plat de taula però ja sabien que si no hi havia gana per dinar, tampoc n'hi havia per berenar.
La Neri de 10 anys tenia problemes d'aprenentatge, era molt infantil, li agradava jugar amb nens i nenes 2 o 3 anys més petits que ella. Anava creixent amb moltes dificultats acadèmiques i alguna física, era tan poqueta cosa que la seva espatlla no l'aguantava bé dreta i havia de portar un corsé que se'l treia quan meys t'ho esperaves.
"Tere....per dormir també?" Milers de vegades li havia dit que a la nit no calia però la Neri de 12 anys mai ho recordava.
Ens havia fet feliços quan explicava les seves fantasies, quan portava a casa tots els gatets que trobava pel carrer, quan deia que volia dormir a la caseta del gos per a què no tingués fred la gossa.
La Neri anava fent-se gran, els seus pares estaven cada vegada més orgullosos d'ella, semblava que ja havia posat els peus a terra, seguia anat a les consultes mèdiques però tot anava millorant. Moltes tardes, asseguts davant la llar de foc, la Neri, la Carla i el Sergi, els meus fills, m'explicaven coses de l'escola, de l'institut, dels primers amors, de les primeres bategades.
I va ser la Neri de 16 anys la primera bategada dels meus fills, un sotrac, una trencadissa. La Neri que havia passat  com un ratolí durant 15 anys per casa, ens va deixar.
Una telefonada de matinada..."La Neri ha mort en un accident de moto, anava de paquet, duia casc però li anava gran..."
I igual que va entrar a la nostra vida...de casualitat, també va marxar...de sobte.