Paraules tontes??

Avui estic cansada, molt cansada...ja sé que els virus, els bacteris, l'estress, els maldecaps diaris, ... esgoten a tothom, però com veureu a més a més m'esgoto a mi mateixa, em canso de pensar i pensar...
Recordo ara quan el meu fill tenia 4 anys i em deia que el seu cap no parava mai de pensar i quan li vaig preguntar què era el que pensava, em va dir: "un, dos, tres, quatre, cinc....fins a deu i quan acabo torno a començar i no sé com parar", li vaig dir que quan arribés a deu comptés al revés...deu, nou, vuit, set... En pocs dies ja no es passava el dia comptant ja què dir els números del deu a l'un li costava massa. Com sempre, és fàcil arreglar la vida dels altres però és molt complicat arreglar la nostra.

"Què és l'ànima, mama?" em va preguntar un dia la meva filla quan era molt petita. "L'ànima és l'essència del ser" Un amic meu es va quedar mirant-me amb cara de sorpresa, però més sorprés es va quedar quan la nena va respondre:"Ahhhh! Clar, ja m'ho pensava!!" "Òndia tu !! com és possible que ho sabés...i com és possible que t'hagi entès si jo no t'he entès?" El problema no era de coneixements o de saber, la meva filla m'havia enviat un repte, no li importava la resposta, el que volia saber era si jo era capaç de tallar una conversa entre adults per fer-li cas només a ella, quan la resposta va ser curta i contundent però resposta, no va tenir més remei que acceptar-ho. Però...i totes les preguntes que es queden sense resposta al llarg de la vida?
Clar que també estan les respostes tontes a les preguntes encara més tontes...
Arribes a casa i et pregunten: "Ja has arribat? "...No, encara estic en camí.
"Com et dius?"...Jo no em dic mai, em diuen.
"Estàs desperta o dorms?" ...Més valdrà que estigui desperta o no et contestaré-
Clar que la millor de totes va ser el dia que em va telefonar la meva mare i em va preguntar què feia per dinar, li vaig contestar que tenía al forn un  pollastre farcit i em va contestar : "Uisss...sí!! ja noto l'oloreta !!"