El primer matí a la nova llar, mentre la dona s'estava prenent un cafè, va mirar per la finestra i va observar com la veïna estava penjant al seu estenedor uns llençols.
La dona, li diu al seu marit tota estranyada:
- Oh! quins llençols més bruts que penja la veïna!
-Potser que necessiti sabó nou i tant de bo li pugui donar per ajudar-la a rentar bé els llençols!
El seu marit la va mirar però no va respondre res.
I així durant uns quants dies, la dona continuava mirant per la fienstra i anava observant com la seva veïna estenia llençols que estaven sempre bruts.
Fins que passat un mes, un bon dia la dona s'aixeca del llit i es dirigeix novament cap a la finestra. Aquest cop es queda bocabadada del que veu i esmorzant li diu al seu marit.
- Has vist, la veïna avui ha penjat els llençols nets, vols dir que no l'ha ajudat algú?
El marit, la mira i li contesta:
- No, és que avui m'he llevat d'hora i he netejat els vidres de la nostra finestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada