.JPG)
Un mar de boires, amb onades blanques i escumoses, pressionen la catifa verda que protegeix les muntanyes del bressol català. Un mar que vist pels ulls d'un ocell sembla suau i amenaçador vist pels que passegem pels camins que com arrugues envelleixen la Terra.
El crepuscle ens abandona enmig del mar, de qualsevol mar. El blau intens hi retornarà. Demà? Supose. Tanmateix hi regreessarà. El blau de Sorolla omplirà els vius ulls de dones i xiquets amb tonalitats d'ocre resplendent. És la meua terra atapeïda de collors al firmament.
ResponEliminaMar Mediterrània: J.B.S.