La peixera

Un nen estava preocupat.
Feia tres mesos, li havia tocat un peix a la fira del poble. Era un peix preciós, de color taronja amb unes ratlletes vermelloses i daurades. Li'l donaren en una petita peixera  de vidre i ell s'encarregava de canviar-li l'aigua cada dia, de netejar la peixera, de donar-li menjar i de parlar amb ell cada dia perquè estava segur que així algun dia el peixet el reconeixeria. Però així i tot, el seu peix no creixia.
- Mare, per més bé que el tracto, per més que tinc cura d'ell, el meu peixet no creix.
- Tranquil home! És així de mena...aquests peixos són petits per poder-los tenir en peixeres petitones a les cases dels nens que, com a tu, els agraden els animalons.
Però el nen no ho acabava de veure clar: Un dia passejant pel carrer Major del poble havia vist una porta que s'obria pel corrent d'aire i "per casualitat" havia tafanejat que dins la casa hi havia una peixera gran amb un parell de peixos com el seu però força més grans.
Va decidir anar a preguntar que els donaven de  menjar, segurament menjaven alguna cosa que els feia créixer.
El nen va picar la porta i un home vellet, molt vellet, va obrir.
- Digues rei...
- Perdoni però vaig veure que tenia un parell de peixos com el meu a una peixera, els seu peixos són força més grossos que el meu. Jo tinc cura d'ell i li dono el menjar que em varen dir però...crec que vosté deu saber que li haig de donar per a què creixi més.
L'home va fer passar el nen i el va portar davant la peixera. Era una peixer preciosa, gran, amb pedretes al fons, amb plantes, coves fetes de roques, etc. i els dos peixos nedaven feliços per aquell món.
El nen es va quedar bocabadat davant aquella meravella.
T'agrada, oi? - va dir el vellet- doncs els peixos, com les persones, estem condicionats pal tamany del recipient on vivim, com més gran sigui aquest, més creixerem. Necessitem disposar dels espais adequats per a la intimitat, la iniciativa, el silenci, la decisió, l'expressió, la creació...llibertat per a poder desenvolupar-nos. Si creixéssim dins d'una habitació de dos metres quadrats, ben cuidats i alimentats però no veiéssim més que el que ens envolta, cada dia el mateix...creus què aprendríem a viure i ens faríem grans?