Avui estava pensant en els moments bonics que he viscut durant la meva vida i he arribat a la conclusió què quan tinc un mal moment puc fer ús d'aquests records gratificants. Aquests instants, que he guardat en la meva memòria emocional, amagatzemats com a conserves de diferents sabors i que m'aporten les vitamines necessàries, són els que en els moments més difícils o de crisi, m'aporten l'energia necessaria per a seguir endavant.
Si estic trista, obrò la conserva dels petons i abraçades que he compartit amb gent important de la meva vida.
Si tinc ansietat, destapo el pot dels paisatges que m'han enlluernat i serenat.
Si estic enfadada amb els fills, obro la conserva del record d'aquell dia especial en el què varen néixer.
Si tinc melancónia, agafo una cullerada ben plena de propòsits de futur.
A vegades però el rebost sembla tancat i, per més que ho intenti, no trobo la clau que l'obre i el color d'aquell dia és ben gris.
Al teu rebost no li fa falta la clau, tu mateixa ets la clau...bruixeta. Tens una ment molt desperta i desenvolupes sensacions, sentiments i propòsits plens d'emocions positives.
ResponEliminaDins de la teua ànima no hi ha cabuda perque estigues enfadada, ni amargada, no hi ha tristor i tampoc ansietat, perque tu no et mereixes aquet estat infructuos i no es per tu.
El teu rebost esta obert...com el teu cor, encara que de vegades vullgues tancar.ho. No ho tanques Tere...tu ets tu i deus d'estar molt orgullosa amb tu mateixa. B7s.