... A vegades fa gràcia intentar noves coses, a vegades cal pifiar-la molts cops per arribar a quelcom que sigui mitjanament passable, a vegades els arbres et tapen la llum del sol, a vegades necessites arbres que et facin ombra, a vegades rius i plores sense saber-ho, a vegades sagnes sense ferida, a vegades sues en nits gelades, a vegades un crit esglaia, a vegades somnies sense estar adormida, a vegades creus en Déu i a vegades en el Dimoni, a vegades ho enviaries tot a pastar fang i a vegades fas ninots de neu que regalimen a la primera ullada de sol...
I a vegades, molt poques vegades però,... plouen deserts del cel i les granotes es fan prínceps blaus.
Tot sempre a voltes. Però sempre, perquè és sempre i sempre hi perdurarà, tot i els dies i les nits volen, sempre hi volarán fosques o diàfanes; però sempre, sempre, sempre en la solitud del pensament.
ResponEliminaSempre: J.B.S.