Primitivo

M'he enamorat.
Ha estat instantani, unes  úniques paraules han fet que sortís la meva part més tendre i me l'he mirat amb ulls devoradors i l'he consumit. Crec que ell ha notat la meva mirada inquisidora, i mentres inspeccionava la seva esquena ampla i una mica corva, el cul inexistent i les cames curtes i garrelles, ell s'ha girat amb una contorsió extremadament subtil del seu coll tortuguil, i els seus ulls de rata s'han clavat en els meus. Les guspires han saltat entre tots dos. He guardat a la memòria tos els seus trets masculins: cara rodona, nas aguilenc, una cella que dividia la part del front de la dels ulls i la boca de llavis de llampuga.
No anava sol,una vintena d'individus com ell li feien costat. Me'ls he mirat a tots buscant-ne algun que pugués fer-li ombra i no ha estat possible. Ell sobresortia amb llum pròpia, s'elevava eternament per damunt dels seus amics, per damunt meu, per damunt de tots els que estavem allà, i ens acaronava amb la seva veu greu, amb el seu aroma, amb les seves paraules.
Quin bell exemplar de Primitiu tan utilitzat al Naturalisme i apartat de l'ídeal del Romanticisme! ...
I marxo amb ell a passejar pels camins de natura salvatge de l'estimada Galiza i l'imagino amb mà de ferro portant les rendes substancials de la memòria col.lectiva, com un gran druida que en un akelarre alliçona altres Primitius i Primitives i que en mi troba la seva meiga particular.
Una veu em treu del somni...."Pròxima parada... Badal "
El meu Primitiu està a segons de desaparèixer de la meva vida, el cor em batega fort, les mans em suen, no puc pensar en passar dies i dies desitjant tornar a veure'l però no sé com atansar-m'hi.
Ell esclata en rialles davant el comentari d'un dels companys...s'obren les portes i ell i els rapinyaires que  l'envolten  comencen a caminar.
De sobte repeteix les paraules que m'havien fet enamorar, les escolto ja a la llunyania, entre moltes altres veus i sorolls...
" Cabrón!...Qué te jodan!"