Sóc moderadament feliç, o el que és el mateix, moderadament infeliç, encara que la infelicitat sempre l'amago darrere d'un somriure i la gent que no em coneix no se n'adona dels meus ulls que no saben mentir. La boca sap mentir, els ulls no en saben. A la resta de la gent els passa el mateix i s'amaguen (ens amaguem)darrera d'enormes ulleres de sol, màscares per a la vida,... ens les posem quan no volem que ens vegin que se'ns escapa el riure o se'ns escapen les llàgrimes, quan no volem mostrar els desastres facials després d'una mala nit o quan una infidelitat ens delataria.
Bon invent les ulleres...però a mi vingueu-me amb els ulls ben destapats, que sóc bruixa i les ulleres no amaguen l'ànima que és qui parla i no se la pot emmudir per sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada