divendres, 22 de gener del 2010

El paraigües


- Collons ! El meu cap cada dia  és més insuportable…a l’oficina no hi ha qui l’aguanti i el que és pitjor, sempre critica a tothom: que si el balanç està mal fet, que si l’informe és mediocre, que si no entén com pot tenir algú tan incompetent en plantilla… T’ho prometo, cada dia em sento més dèbil, em sembla que ja no puc fer bé ni una suma, repasso els escrits mil vegades buscant errates, cada vagada que s’acosta el cap tremolo com quan era petit i el mestre m’enxampava fent alguna malifeta…
L’amic no va dir res i varen continuar passejant  per la Rambla del Raval sense  destinació coneguda.
De sobte, l’amic el va fer aturar i li va dir que l’esperés un minut, va entrar en una botiga antiga de complements del vestir i va sortir amb un nou paraigües.
- Té, és per a tu!
- Què ets boig! Mira el sol que fa, a més a més, ja en tinc de paraigües!
- El teu està foradat. Quan el paraigües de l’autoestima està foradat se’ns fa mal amb facilitat. Aquest és ben nou, et protegirà de les ofenses i les agressions, farà que les crítiques  rellisquin com la pluja  i et tornarà menys vulnerable i susceptible a tot allò que t’arribi dels altres. Agafa’l és un regal.

5 comentaris:

  1. Quan hi ha moltes plujes i tempestes s'ha de reparar sovint el paraigues; si sempre fa sol, no fa falta

    ResponElimina
  2. Jordi, sé de que va això i les conseqüències.

    ResponElimina
  3. L'autoestima és el que ens ajuda a viure amb dignitat... el paraigües va bé en certes ocasions però a vegades no es tracta de les corasses sinó de l'entorn, de l'ambient. Hi ha gent que pot robar l'autoestima dels demés perquè no la té, és d'aquests tipus de persones que ens hem d'allunyar. Canvia de feina, ja!

    ResponElimina
  4. Això em va passar a mi a la feina i ja no hi sóc, afortunadament. Però al mateix Facebook em trobo persones que em volen robar l'autoestima. Somniturquesa, em considero una persona molt amable però sembla que hi ha gent que això no ho suporta, tal vegada no hi volen competència perquè volen atraure tot el protagonisme. A vegades es fa difícil viure en un món on hi ha gent amb molts interessos i que carreguen contra els altres per aconseguir allò que volen, però no sempre els va bé, de vegades les coses els van cada dia a pitjor, i com que no tenen paraigua volen robar-te el teu i si no poden fer-ho intenten trencar-lo, i, tu, sempre has de tenir tela i filferro per poder anar apedaçant-lo

    ResponElimina
  5. Jordi, si som ferms en les nostres conviccions, els contactes virtuals mai podran robar-nos l'autoestima.

    ResponElimina